En la 25a jornada, la de l’empat a casa contra l’Oviedo (1-1), Pep Lluís Martí arribava als dotze partits com a entrenador del Girona, els mateixos que havia tingut Juan Carlos Unzué abans de ser destituït i rellevat de manera interina per Juan Carlos Moreno. El balanç de punts era similar –dos punts més amb el mallorquí– perquè després d’una arrencada prometedora amb el relleu a la banqueta l’equip es va col·lapsar i va viure una etapa molt fosca (quatre derrotes en cinc partits) que accentuava els dubtes, els maldecaps i la incertesa sobre si s’havia de fer alguna cosa més. Aquell empat contra l’Oviedo, però, va començar a dibuixar un altre Girona. Més intens, més lluitador, més sacrificat, més agressiu. La recepta ha tingut efecte i l’acceleració que no hi havia manera d’agafar –penalitzat pel rendiment a fora– ha acabat arribant. Amb 10 punts dels últims 12 el Girona s’ha espavilat i torna a comptar com a alternativa als llocs d’ascens directe, impensable fa un mes.

Des que Pep Lluís Martí va assumir el càrrec a Montilivi, el Girona és el segon millor equip de tota la categoria, amb 28 punts en setze jornades. Només el supera, amb quatre punts més, el Saragossa, l’equip més en forma del campionat i que no només s’ha enfilat fins a la zona d’ascens directe –amb quatre punts de marge respecte al tercer– sinó que amenaça també el lideratge del Cadis. Martí va arribar a Girona amb l’equip en el tretzè lloc, a sis punts del segon classificat, a catorze del líder i amb quatre punts de marge respecte a la zona de descens a segona B. Ara, els gironins són cinquens, a sis punts del segon –la mateixa distància– i a set del líder. Tenen sis punts de marge respecte al setè i tretze respecte a la zona de descens.