Va ser un autèntic partidàs. Des de dins el camp també vaig gaudir molt, encara que la tensió o els nervis no et deixin fer-ho de vegades. Va ser un gran partit disputat per dos equips de tu a tu amb dues propostes similars, amb sortida de la pilota des del darrere i amb ocasions, un fet que agrada als aficionats. A més, fins a l’últim minut hi va haver emoció amb el gol de Peque.

Es parla molt de mirar amunt i del play-off, però des de dins l’equip no hi pensa. Hem d’anar partit a partit perquè a segona B tot està molt igualat i en una petita mala ratxa pots perdre moltes posicions en la taula. Hem de mantenir aquest nivell i continuar jugant d’aquesta manera; si els resultats són bons ja pensarem en altres coses, però encara queda molt.

Allà hi he jugat molts derbis, partits molt bonics i sempre igualats per la rivalitat. Ara amb l’Olot també serà una mica com un derbi per a mi. Tinc ganes de jugar, sempre he estat al Barça i el de l’Espanyol era el partit més important de la temporada i ens anava bé jugar contra ells. Espero que tinguem sort i puguem, com a mínim, puntuar.

El tècnic, des que vaig arribar, sempre m’ha mostrat la seva confiança, també la resta del cos tècnic i els companys. Som un vestidor molt familiar i ens portem molt bé tots, i aquesta és una de les claus també del joc que fem i de la posició actual que tenim en la classificació.

No la seguia gaire ja que en l’edat juvenil mires els teus rivals i jugadors de la teva edat, però ara sí que l’he descobert i se m’ha obert el món. És una categoria molt potent on hi ha equips bons amb jugadors de categoria superior. M’ha sorprès. És una lliga molt competitiva i maca, falta gent als estadis i més diners, però la segona B m’ha agradat molt fins ara.

Gens. El dia que vaig decidir venir aquí va ser per la manera que té l’Olot de jugar, per la sortida des del darrere, tenir la pilota i altres conceptes que al Barça també es tenen. Això va ser la clau que em va fer decidir venir a l’Olot, també el lloc, la gent… Tot és molt familiar, tothom es porta molt bé i això és d’agrair i ajuda molt a tirar cap amunt.

Completament. Estic aprenent moltíssim. No havia après mai tant com aquest curs. Ha estat un canvi radical, deixar enrere Barcelona, que feia molts anys que hi era, i venir a l’Olot, jugar amb futbolistes contrastats i veterans que m’ajuden a llegir el futbol i interpretar-lo. Tot és positiu i n’estic aprenent molt.

N’hi ha molta a l’eix. L’Alan és molt important per a l’equip i sap de què va tot. És un jugador molt intel·ligent i sempre està ben col·locat. Blázquez té molt bona sortida de la pilota; Carles Mas és un gran jugador, com en Lluís Aspar; en Jose ens ajudava molt, i en Barnils ve a aportar al màxim. Ens portem bé i la competència és sana, això és bo per a tots.

Sí. Fa poc vaig parlar amb en Pimienta [tècnic del Barça B] i ens ha vingut a veure alguna vegada a Olot i també quan juguem a fora. L’altre dia hi havia en José Mari Bakero. Sé que hi ha un seguiment des de Barcelona i ens observen l’evolució. Ells volen que el curs vinent tornem, però ara mateix no se sap en el futbol. Des del Barça ens segueixen i pel poc que sé estan contents amb el rendiment que estem tenint.

El club va apostar fort per mi i per altres jugadors que sortíem del juvenil com Peque [també cedit a l’Olot]. Sortir cedit tampoc és dolent. Hi ha gent que ho interpreta negativament amb la lectura que la cessió és símptoma que no compten amb tu. Jo m’ho vaig agafar d’una altra manera. Hi havia molts jugadors al filial, un onze consolidat amb futbolistes que feia anys que eren al Barça B i aquesta opció és molt bona per als jugadors, com jo, que sortim del juvenil i no havíem de tenir minuts amb el filial. És bo acumular minuts a segona B, agafar confiança, aprendre i tornar al màxim a Barcelona.