Lluny de l’habitual

Hi ha un motiu que explica, en gran part, per què el Llagostera encara manté un marge tan respectable amb el descens i pot seguir afrontant els següents partits amb relativa tranquil·litat. I és que els equips de la zona baixa de la classificació tampoc són capaços d’alçar el vol i sumen a pas de formiga. De fet, cap dels cinc equips que ocupen les posicions de descens o play-out han guanyat més de cinc partits aquesta temporada. I si bé és cert que la lluita per evitar el descens és més disputada que mai, la realitat també és que en aquest punt de la temporada els 25 punts que té el setzè, el València Mestalla, que si s’acabés ara el curs jugaria el play-out, i els 24 que té el dissetè, un Hèrcules que sorprenentment baixaria a tercera, converteixen el descens en un dels menys exigents que s’han vist fins ara.

La realitat és que en els últims vint anys les posicions de la zona baixa només havien estat més barates un curs, el 2012/13, quan els implicats tenien un punt menys. Aquell any, en què es van acabar necessitant 45 punts per assegurar la permanència, estava condicionat perquè la lliga era de 21 equips. I mirant altres cursos en què el descens estava a aquestes altures amb 25 o 26 punts, no han calgut sumar 40 punts per evitar el descens directe. Sí per no jugar ni el play-out, que mai ha estat per sota de la quarantena de punts.

Per veure que la lluita per la permanència aquesta temporada està molt per sota del que és habitual a aquestes altures, només cal mirar la mitjana de punts del setzè i el dissetè classificat en els últims vint anys. En el cas del setzè ha estat de 28,7 punts i en el del dissetè de 27,3, i en tots dos casos aquest curs de moment està tres punts per sota. Ara bé, la igualtat de tots els implicats és el que podria fer capgirar completament tota la situació en les últimes jornades.