La setmana passada ens van informar una mica del tema i s’estava pendent d’una reunió entre els clubs que ha determinat que no començarà la lliga i que queda ajornada fins al juny. A més, els entrenaments queden suspesos com a mínim els propers quinze dies. De fet, la setmana passada vam jugar un partit amistós, però ja molts clubs van ajornar els seus amistosos.

A Suècia està arribant el coronavirus ara i potser anem endarrerits en nombre de casos, però tothom sap que acabarà afectant com a tot arreu. La lliga començarà tard i en el nostre cas la competició havia d’iniciar-se la primera setmana d’abril. Estàvem fent la pretemporada i vam disputar la copa en format lligueta i alguns amistosos. Ens estem preparant des del gener, però pel que passa al món és sensat aturar-se.

Dilluns encara ens vam entrenar però sabíem que tot s’havia de precipitar. Els entrenaments estan aturats els propers quinze dies i haurem de fer tot el que puguem per moure’ns a casa i reiniciar la pretemporada.

De moment, no ens han dit res. Els partits la setmana passada ja van aturar-se com a mesura de precaució, però on visc jo, a Sundsvall, està tot obert. En tot el país hi havia dos casos però ara ja n’hi ha més procedents d’Itàlia. Vulguis o no, la població i jo mateix sabem que el millor és estar a casa. Estem en espera de què diuen, però tot està obert, la gent treballa i hi ha certa normalitat.

Sí, l’únic que penso és que com més aviat prenguin mesures contundents millor ja que s’ha vist que a Itàlia, a Espanya o a França s’ha anat una mica tard. Quan s’ha comprovat que el virus s’està estenent, per molt que visquis en un lloc amb poca gent, s’ha de confinar tothom perquè no estem salvats de res. El més sensat, i ho faran, és que enviïn la gent a casa i tanquin els locals d’oci.

No els tremolarà el pols, i més amb aquest tema sanitari tan seriós. Quan vegin una mica de perill, espero que en breu, ho tancaran tot i ens protegiran a tots. La població obeirà.

Estic amb la meva parella i això ajuda molt. Ens fem companyia, i més aquests dies, que si hem d’estar a casa és bo no estar sols. Als matins tenia futbol i ella era més a casa que jo, però estar junts ho farà tot més fàcil.

N’hem parlat amb Juanjo Ciércoles, un company d’equip que és de Barcelona. Em deia que si la previsió de l’aturada era llarga ens ho podíem pensar, però també és perillós tornar a Catalunya. Ara mateix a Sundsvall hi tenim la sensació de seguretat, però, d’altra banda, m’agradaria viure tot això amb la meva família, i a prop dels meus amics. El perill d’agafar-ho també fa que potser no puguem tornar a Suècia quan toqui, infectar la família, i això fa que la balança ens faci pensar que ens quedarem aquí. Al 100% no es pot dir tot això ja que les ganes de tornar sempre hi són, i més quan tens dues o tres setmanes sense entrenaments. L’altra cosa és que vulguem tornar i no puguem fer-ho.

Ningú ho sap del tot i ningú s’atreveix a dir quant de temps durarà aquesta situació. No s’ha de mentir a la gent, és un problema global i els científics segur que estan treballant per trobar la vacuna, però necessiten temps. Tots estem igual i esperant que passi ràpid. És una llàstima tot, els joves en teoria tenim més fortaleses per aguantar els cops, però hi ha un sector de la població de risc com la gent gran i ens hem de preocupar.

Parlo bastant amb la família i els amics. Ho pateixo i estic preocupat per ells, però s’ha de mantenir la tranquil·litat perquè ells així m’ho transmeten. Els meus pares són a casa i complint les mesures. Els amics també, però fan el que poden, ens comuniquem, i tot és una mica més diferent.

Estava bé fent la pretemporada. Ja amb ganes de començar la lliga, i és que aquí les pretemporades són de dos mesos, gairebé tres. Vaig tornar a Suècia el 7 de gener i el campionat no començava fins a finals de març, principis d’abril. Sí que vam poder jugar la copa en un format de lligueta però només passava el primer i vam caure eliminats. També vam jugar una copa de la zona i vam vèncer. Ens estàvem entrenant amb el xip posat en la competició i això ha estat un pal. Físicament estava bé i jugant.

Sempre que es baixa, sobretot el primer any, la intenció és tornar a pujar. Pujar és complicat a qualsevol país i categoria però volem lluitar per l’ascens, quedar entre els primers classificats i fer el play-off.