Vaig arribar a l’Olot amb moltes ganes d’ajudar l’equip i aportar el màxim possible, però des del principi la temporada no va anar com esperava, es van ajuntar diferents factors que em van perjudicar. Vaig tenir una petita lesió que va fer que la continuïtat i poder aconseguir un lloc en l’onze titular fos més complicat.

Em van arribar diverses propostes i sense dubtar-ho em vaig decantar pel Saragossa, tant per la seva història com sobretot perquè estan fent un gran treball des de la base. I la mostra és que el juvenil és el campió d’Espanya. Un altre fet que em va fer triar l’equip aragonès és l’oportunitat que tenen els jugadors de la base de pujar al primer equip. Hi ha molts jugadors de la primera plantilla que han fet el salt des del filial; per tant, el fet que es valori el planter va fer que no dubtés d’anar-me’n al Saragossa.

Sí, evidentment. Considero que és un pas endavant perquè em permet tenir una nova oportunitat de continuar creixent. Sempre que jugues en un gran club, aprens moltíssim i segur que aquest aprenentatge em servirà per progressar futbolísticament.

Les sensacions eren molt bones, tenim un molt bon equip i en aquells moments estàvem en zona de promoció d’ascens. Ja havíem jugat contra els rivals directes i amb més experiència de la categoria i ara tocava jugar amb els de la part més baixa de la taula. Tot i això, a la tercera divisió no hi ha cap partit fàcil, tots els rivals són complicats i més fora de casa. Però sí, la percepció era molt positiva.

Sí, l’objectiu és fer pujar els dos equips. S’està treballant molt bé des de la direcció esportiva per aconseguir-ho i tant el primer equip com nosaltres anem pel bon camí.

És complicat saber portar aquesta situació, però la intento gestionar tan bé com puc. He pogut seguir els exercicis i la rutina marcada pel preparador físic i, en la mesura del possible, estic intentant no perdre el ritme ni la forma física.

No, el que sí que ens han proporcionat han sigut unes normes físiques, així com unes pautes alimentàries que hem de seguir per tenir una dieta equilibrada i sana, i notar en menor mesura el fet d’estar tant de temps sense entrenar-nos a la ciutat esportiva.

Poder veure la meva família, estar amb els meus amics i la gent que m’envolta, però sobretot el que trobo a faltar és tornar a la rutina dels entrenaments amb els meus companys i competir els caps de setmana. Jugar a futbol és part de la meva vida.

Des del meu punt de vista, el millor seria tornar a la competició, o com a mínim poder jugar la promoció d’ascens per tenir la possibilitat de pujar a segona B. El que és clar és que el primer de tot és la salut i s’ha de garantir que no hi ha cap tipus de risc. Amb la salut no s’hi juga.

És el club on he crescut i on he estat una dècada de la meva vida, llavors és un club especial per a mi, és l’equip de la meva ciutat. En un futur m’agradaria tornar a la meva terra, al club que m’ha vist créixer.