El Girona, que no va ser dels primers a fer-ho ni de bon tros, va anunciar la setmana passada les tres alternatives que proposava als seus abonats com a compensació per la impossibilitat d’assistir a Montilivi en els cinc partits de lliga regular que queden. Els socis podien triar entre demanar el reintegrament del valor, adquirir un descompte per a l’abonament del curs vinent o fer una aportació per a projectes socials, un cop s’acabés la temporada. La situació, però, ha fet un gir, i ja no és tan segur que s’acabi la temporada sense gens de públic, fet difícil d’imaginar fa unes setmanes. En aquest context, el Girona s’ha començat a moure per si els clubs reben el vistiplau de jugar amb públic. Encara hi ha moltes incògnites, però el club no vol que, si hi ha permís i poc marge per executar-lo, l’enxampi a contrapeu.

El Girona va tenir ahir una reunió interna per començar a posar fil a l’agulla al protocol que hauria de seguir de reobertura de l’estadi. No serà senzill, perquè la primera hipòtesi és treballar amb un 30% de l’aforament. Un percentatge que no és cap problema per a clubs com Las Palmas –amb uns 10.000 socis i més de 30.000 seients–, però sí per al Girona, que té 9.501 abonats. Dels 11.200 seients que hi ha a Montilivi, d’entrada hi hauria lloc per a 3.360 persones. El club ha de valorar quin criteri aplicaria entre els seus abonats i amb quin ordre els permetria entrar als partits que queden, amb el condicionant afegit que no se sap quan es començarà a aplicar la mesura, si és que s’aplica. L’altre element rellevant que ha començat a estudiar el Girona és l’accés, pel qual s’han de garantir les normes de seguretat i de distància social, tant en les cues per entrar i sortir com en la distribució del públic a les diferents zones de l’estadi. Tot plegat, amb molts interrogants encara i pendents de LaLiga, el Consell Superior d’Esports i el Ministeri de Sanitat.