El Girona ha tornat a la competició mantenint la dinàmica d’empats (ja són tres de seguits) amb què estava instal·lat abans que la pandèmia pel Covid-19 paralitzés el món i, per descomptat, el futbol. En altres circumstàncies, el punt sumat aquesta tarda a Las Palmas podría haver estat bo, però no pas en les actuals en què els de Pep Lluís Martí necessiten sumar de tres en tres per recuperar el terreny perdut, que es molt, si volen continuar alimentant les esperances d’ascens directe, cada vegada més reduïdes.

Els primers 45 minuts seràn impossibles de mantenir en la memòria, llevat que sigui per explicar que un espectacle com el futbol també pot ser com una pel·lícula d’horror. Es difícil que en 45 minuts hi hagi tan poc suc com el que hi ha hagut en el Las Palmas-Girona. Josep i Riesgo haurien pogut veure el primer acte asseguts a la grada amb una mascareta que no hauria passat ben res. Es cert que els de Martí han aconseguit prendre la pilota als de Mel, però tot el que ha passat ha estat intranscendent. Començant per les bandes, en què ni Jairo ni Gallar han desequilibrat una sola vegada. Tampoc han rebut en atac el relleu de Mojica ni de Maffeo, massa estacats en el lateral. Per adobar-ho, Borja García tampoc s’ha trobat gens còmode entre línies. I sense pilotes a l’àrea, Stuani tampoc no ha aparegut. Per contra, defensivament, el Girona no ha perdut mai l’ordre i el Las Palmas no li ha fet ni pessigolles.

L’arrencada de la segona meitat ha estat millor des de l’òptica blanc-i-vermella. Un cop de cap d’Stuani a fora (47’) i una falta cargolada de Gumbau que Josep gairebé s’empassa (49’) han estat a punt d’avançar els gironins. Martí ha acabat aviat la paciència amb Jairo i Gallar i ha posat en dansa Valery i Aday. El de Sentmenat ha executat un córner que no ha acabat de miracle en el 0-1 de Juanpe (61’). El segon moviment de peces del tècnic del Girona ha portat a la gespa Jonatan Soriano i el debutant Ibrahima Kebe pel descentrat Borja i l’amonestat Diamanka. Els canvis, però, tampoc han transformat el Girona, que s’ha continuat diluint en cada arribada a l’àrea i s’ha hagut d’acabar resignant amb un empat del tot insuficient.