El convenciment pronunciat per l’entrenador i els jugadors del Girona durant el confinament i el retorn no s’ha traduït de cap manera al camp. El partit del retorn a Las Palmas va ser decebedor, però el va seguir una versió tan o més pobra a Montilivi, contra el cuer. Dos empats sense gols que, per més que consolidin una sèrie de jornades invictes que és tan llarga (9) com improductiva, deixen els gironins no només amb l’ascens directe cada vegada més lluny, sinó també amb el risc seriós de no arribar ni al play-off. Avui, al Martínez Valero(19.30 h), el Girona i Pep Lluís Martí tenen un senyor examen. I si tampoc el superen, les alarmes tornaran a estar enceses. O hi ha reacció, o malament rai.

L’Elx té dos punts menys i sap, per tant, que la victòria equival a superar un rival directe en la lluita per l’accés a la fase d’ascens, amb l’afegit que el duel a Montilivi ja es va resoldre a favor dels il·licitans (0-2). És cert que el conjunt de Pacheta tampoc ha tingut un retorn ni de bon tros agraït a la competició, amb un empat a casa contra l’Extremadura, penúltim, i una derrota al camp de la Ponferradina, on Nino va marcar primer (amb 40 anys) però no en van fer prou.

En les dues versions tan pobres que ha ofert el Girona des del retorn, ha coincidit –tot i que amb diferents protagonistes al darrere de Stuani– una falta alarmant de recursos per desequilibrar les defenses rivals. Martí no ha trobat la manera de posar-hi remei, però li convé molt trobar la llum. I no descarta, segons va reconèixer ahir, fer algun retoc en el patró de joc. El tècnic s’ha endut l’últim fitxatge, el davanter uruguaià Joaquín Zeballos, que debuta en una convocatòria. “És un jugador típic per estar a l’àrea, de menys associació i més finalització, de més moviments a l’espai que d’anar-la a rebre, i que no dona cap pilota per perduda”, va explicar Martí, que va deixar a casa Brian Oliván, possiblement com a càstig després d’una expulsió contra l’Albacete (no jugava) que li va costar dos partits de sanció.