Ahir feia exactament dos anys que Johan Mojica saltava a la gespa de l’estadi Mordovia Arena, de la ciutat russa de Saransk. Era ni més ni menys que el debut del carriler colombià en un mundial, una fita a la qual pocs poden aspirar. El duel contra el Japó no va acabar com hauria volgut el del Girona, i és que els nipons van acabar guanyant per 1-2, però va ser l’inici de l’aventura de Mojica a la màxima competició de seleccions. Una aventura que va superar amb una nota alta i que el va revalorar. Concretament fins als cinc milions d’euros, segons Transfermarkt, el portal internacional especialista en aquestes dades. De fet, el Girona va pagar aquesta mateixa quantitat al Rayo per exercir l’opció de compra que tenia sobre ell i quedar-se’l en propietat. Era un valor segur i podia suposar una bona inversió, per això gairebé qualsevol amb una mica de seny hauria fet el mateix. El resultat, però, ha estat una altra història i només cal mirar partits com el d’ahir per adonar-se’n.

Amb el que implica la greu lesió al genoll que es va fer l’octubre del mateix 2018 i que el va tenir pràcticament inactiu fins a aquest curs –el passat només va jugar 19 minuts–, Mojica genera més patiment als aficionats que no pas alegries. I no és estrany que Transfermarkt ja no doni al colombià ni un terç del valor que tenia fa dos anys. I és que amb partits com el d’ahir caldria veure si algú pagaria ni que fos un milió per ell. No va ser l’únic del Girona que va desentonar sobre la gespa del Martínez Valero, però comença a ser una constant en el colombià i s’hi ha de posar remei d’una manera o altra. De fet, més d’un ahir ja hauria apostat per Brian Oliván al lateral esquerre, però Martí el va deixar a Girona per decisió tècnica.

El partit de Mojica va tornar a ser espès en tots els aspectes. En defensa no va trobar en cap moment la manera de frenar Josan, que li venia des de la mitjapunta, i Óscar Gil, que li arribava des de darrere, i va passar tot el partit perseguint ombres. En la seva defensa, Granell, Borja o Samu l’haurien hagut d’ajudar més, però la solidaritat en aquest Girona cada vegada és més escassa. I en atac... El colombià ho va intentar tot com sempre, això ningú li ho pot discutir, però no li va sortir res bé. Es va encarar i va intentar desequilibrar com sempre, però el defensa li va guanyar la partida en cada acció. I quan veia que no se’n podia anar i mirava de posar una centrada al cap de Stuani, l’acabava posant a un dels dos centrals o a l’aplegapilotes allotjat a la banda contrària. O encara pitjor, la feia topar amb el defensa que tenia davant, com va passar en l’acció que va originar el contraatac que va acabar suposant el gol d’Escriche i la derrota.