Hi ha jugadors que reflecteixen l’estat anímic i futbolístic dels equips. Futbolistes determinants que si entren en joc i són protagonistes amb la pilota als peus sempre fan que passin coses, els rivals pateixen i l’equip carbura per art de màgia, una màgia que té a les seves botes Borja García. I és que, si el mitjapunta madrileny està fi, transmet bones vibracions i el joc ofensiu passa per ell, el Girona sol tirar endavant els seus partits, sol sumar els tres punts i sol convèncer l’afició, un sentiment gairebé oblidat entre l’entorn blanc-i-vermell. Borja és sinònim de futbol, i damunt de la gespa de Montilivi ahir va mostrar una bona versió, la primera després del confinament, curiosament en la primera victòria del seu equip després que s’aturés el món i, de retruc, el futbol.

Borja García va sortir endollat al camp i el gol de Samu Saiz, és clar, hi va ajudar. Amb el vent a favor, el mitjapunta va assumir galons gràcies a una lleugera variant tàctica, que va acabar sent efectiva. El madrileny va fer dues passes enrere per situar-se en moltes ocasions a l’altura d’Àlex Granell i Christian Rivera per palpar la pilota i sentir-se protagonista a l’hora de generar joc. Quan no baixava a rebre, els interiors connectaven amb Borja molt bé trencant les línies fràgils de la medul·lar del Numància. Precisament en una internada d’aquestes, el futbolista va conduir amb velocitat pel carril central per assistir a l’espai Stuani, tot i que l’uruguaià va fallar davant de Dani Barrio. En el temps afegit, Borja va calcar la jugada per, amb un toc precís, habilitar de nou el màxim golejador de la lliga, que en la segona clara que va tenir va agrair l’assistència del seu company per encreuar d’allò més bé la pilota i fer el 2-0 definitiu.

A Borja García, com a la resta de companys, se’l va veure alliberat en moltes fases del joc i, sobretot, efectiu. En les passades, el jugador blanc-i-vermell va vorejar la perfecció fent amb encert 44 dels 46 tocs (96% d’efectivitat), a més de provocar tres faltes i mostrar un bon repertori de controls, driblatges i situacions de superioritat davant la pressió dels futbolistes rivals.

Feia tan bona pinta l’enfrontament i el Girona generava una sensació de control permanent, que el tècnic Pep Lluís Martí va decidir substituir Borja en el minut 64 per Pape Diamanka. Montilivi, buit i fred, no va poder ovacionar el mitjapunta, que tot i marxar a la graderia capcot, sabia que havia fet la feina, que tocava descansar per tornar a mostrar un bon rendiment a La Rosaleda de Màlaga diumenge que ve. A terres andaluses, els gironins es tornaran a jugar-se més que tres punts i miraran de recuperar una bona versió i afrontar amb optimisme l’esprint final.