Dues cares als extrems

Francisco va oxigenar les bandes amb l’energia de Valery i amb Àlex Gallar. Dos exemples un a l’extrem de l’altre. Valery, atrevit i enèrgic, tenia la primera oportunitat del curs com a titular un cop superada una lesió molt greu i la va aprofitar, tot i que no va estar fi en la primera rematada. Gallar, un fitxatge milionari que no ha sortit del bloqueig tota la temporada, va reincidir. Amb una mica de punteria del vallesà, el Girona hauria encarrilat la visita al camp d’un equip que el va voler durant el mercat d’hivern. Tot i que l’Sporting va començar tenint més pilota i Asier Riesgo va treure molt bé un xut de falta de Murilo, de mica en mica els gironins van créixer. A partir d’una pressió a camp rival que van anar ajustant, els de Francisco van dificultar la circulació de l’Sporting i van provocar algun ensurt a Mariño. Ho va provar Maffeo en una acció personal que va acabar havent de demanar el canvi per lesió. A Samu Saiz, que jugava on més li agrada, li va costar una estona aparèixer. La seva primera arrencada va generar una groga a Javi Fuego. En la segona, va aprofitar el moviment de Stuani i va habilitar de meravella Gallar, que va perdonar (28’) poc després d’una ocasió d’Ignasi Miquel a pilota aturada. Ben posat, molt tranquil al darrere i amb les idees cada vegada més clares sobre quan havia d’intensificar la pressió, el Girona anava guanyant presència, però li faltava afinar. El camí l’haurien pogut aplanar unes mans de Javi Fuego dins l’àrea, però ni Gorostegui-Fernández Ortega ni Varón Aceitón no les van voler veure. Es veu que ahir no tocava. I els gironins, començant per Francisco, es van irritar (36’). La sensació de superioritat dels blanc-i-vermells en la primera meitat no es va traduir en el marcador.

Stuani i prou

Un toc subtil, de mestre, d’aquells que només poden imaginar els privilegiats, de Cristhian Stuani va topar amb una reacció de molt mèrit de Mariño (47’). El Girona semblava començar fort, perquè just després Gallar va reclamar penal en una jugada anul·lada per fora de joc. Però l’activitat a l’àrea local va desaparèixer. Tan cert com que l’Sporting no feia res, i que el major neguit durant molta estona el va provocar un atropellament de Calavera a Damián Pérez amb l’estona típica d’incertesa sobre si hi hauria penal o no. Superat l’ensurt, Francisco va refrescar les bandes, fent entrar Aday i Jairo. Ni l’un ni l’altre, però, van generar cap ocasió de perill. Faltava alguna cosa per trencar la monotonia. Una marxa més. O alguna aparició en l’estratègia –una de Juanpe i encara gràcies–. O la inspiració puntual. Però Samu Saiz ja no en va tenir més, i Borja –ahir es va haver de conformar a substituir-lo en l’últim quart d’hora– tampoc va entrar en joc. La fase d’encallada, de falta de continuïtat en el joc, de pèrdues fàcils, es va allargar, per part d’uns i altres. El Girona, per desgast o per falta d’ambició, no es va estirar ni en la recta final i només va tenir un xut tímid de Borja. Més atenció va necessitar Riesgo, que va evitar l’1-0 de Javi Fuego amb una aturada espectacular. Sense excedir-se ni de bon tros en riscos, l’Sporting va acabar a l’àrea visitant. El Girona, ni això.