Un sol punt, un sol objectiu
El Girona perd a El Molinón una altra gran oportunitat d’aspirar als llocs d’ascens directe i haurà de treballar en clau ‘play-off’
Superior en la primera part, l’equip es dilueix a l’hora d’atacar en la segona i acaba agraint una aturada de mèrit de Riesgo en la recta final
SPORTING 0 GIRONA 0
ÀRBITRE:Gorostegui Fernandéz-Ortega (col·legi basc).Targetes grogues:A Javi Fuego (26’) i Marc Valiente (46’), de l’Sporting, i a Francisco (37’), entrenador del Girona.Targetes vermelles:Cap. GIRONA: Riesgo MaffeoFarà bé el Girona de preparar bé el play-off. Primer, és clar, d’assegurar-ne l’accés. Queden quatre partits de lliga que es resoldran en deu dies, i l’equip està tot just assimilant els conceptes que els està ensenyant Francisco. El tècnic vol un equip més competitiu, més ferm i més ambiciós, però tots els mals no queden resolts ni en un dia ni amb un canvi. Aspirar a l’objectiu de màxims era molt agosarat, i això que els rivals hi posen emoció, com el Saragossa ahir. És indiscutible, però, que amb empats com el d’ahir a El Molinón no s’hi arriba. El Girona va començar bé, va ser més equip i va buscar més el gol en la primera part, però es va diluir en la segona i no li va quedar ni força ni fe en la recta final, que es va resoldre a l’àrea visitant i amb Asier Riesgo evitant la derrota. Si no apareix el pitxitxi, el Girona està enemistat amb el gol. I així és molt difícil encadenar victòries, una característica que permetria ser molt més amunt i que l’equip blanc-i-vermell no ha sabut trobar en tota la temporada. Era massa demanar que amb el quart entrenador del curs tot fossin llums i alegries.
Dues cares als extrems
Francisco va oxigenar les bandes amb l’energia de Valery i amb Àlex Gallar. Dos exemples un a l’extrem de l’altre. Valery, atrevit i enèrgic, tenia la primera oportunitat del curs com a titular un cop superada una lesió molt greu i la va aprofitar, tot i que no va estar fi en la primera rematada. Gallar, un fitxatge milionari que no ha sortit del bloqueig tota la temporada, va reincidir. Amb una mica de punteria del vallesà, el Girona hauria encarrilat la visita al camp d’un equip que el va voler durant el mercat d’hivern. Tot i que l’Sporting va començar tenint més pilota i Asier Riesgo va treure molt bé un xut de falta de Murilo, de mica en mica els gironins van créixer. A partir d’una pressió a camp rival que van anar ajustant, els de Francisco van dificultar la circulació de l’Sporting i van provocar algun ensurt a Mariño. Ho va provar Maffeo en una acció personal que va acabar havent de demanar el canvi per lesió. A Samu Saiz, que jugava on més li agrada, li va costar una estona aparèixer. La seva primera arrencada va generar una groga a Javi Fuego. En la segona, va aprofitar el moviment de Stuani i va habilitar de meravella Gallar, que va perdonar (28’) poc després d’una ocasió d’Ignasi Miquel a pilota aturada. Ben posat, molt tranquil al darrere i amb les idees cada vegada més clares sobre quan havia d’intensificar la pressió, el Girona anava guanyant presència, però li faltava afinar. El camí l’haurien pogut aplanar unes mans de Javi Fuego dins l’àrea, però ni Gorostegui-Fernández Ortega ni Varón Aceitón no les van voler veure. Es veu que ahir no tocava. I els gironins, començant per Francisco, es van irritar (36’). La sensació de superioritat dels blanc-i-vermells en la primera meitat no es va traduir en el marcador.
Stuani i prou
Un toc subtil, de mestre, d’aquells que només poden imaginar els privilegiats, de Cristhian Stuani va topar amb una reacció de molt mèrit de Mariño (47’). El Girona semblava començar fort, perquè just després Gallar va reclamar penal en una jugada anul·lada per fora de joc. Però l’activitat a l’àrea local va desaparèixer. Tan cert com que l’Sporting no feia res, i que el major neguit durant molta estona el va provocar un atropellament de Calavera a Damián Pérez amb l’estona típica d’incertesa sobre si hi hauria penal o no. Superat l’ensurt, Francisco va refrescar les bandes, fent entrar Aday i Jairo. Ni l’un ni l’altre, però, van generar cap ocasió de perill. Faltava alguna cosa per trencar la monotonia. Una marxa més. O alguna aparició en l’estratègia –una de Juanpe i encara gràcies–. O la inspiració puntual. Però Samu Saiz ja no en va tenir més, i Borja –ahir es va haver de conformar a substituir-lo en l’últim quart d’hora– tampoc va entrar en joc. La fase d’encallada, de falta de continuïtat en el joc, de pèrdues fàcils, es va allargar, per part d’uns i altres. El Girona, per desgast o per falta d’ambició, no es va estirar ni en la recta final i només va tenir un xut tímid de Borja. Més atenció va necessitar Riesgo, que va evitar l’1-0 de Javi Fuego amb una aturada espectacular. Sense excedir-se ni de bon tros en riscos, l’Sporting va acabar a l’àrea visitant. El Girona, ni això.
SENSACIONS I PROU
L’equip comença bé, tranquil al darrere i creixent, però li falta afinar al davantIRRITACIÓ GIRONINA
Ni l’àrbitre del camp ni el del VAR van veure penal per mans de Javi Fuego (36’)SENSE LLUMS
Un xut preciós de Stuani (47’), un balanç molt pobre en atac en tota la segona meitatMINUT A MINUT
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024