Dues cares als extrems

Fran­cisco va oxi­ge­nar les ban­des amb l’ener­gia de Valery i amb Àlex Gallar. Dos exem­ples un a l’extrem de l’altre. Valery, atre­vit i enèrgic, tenia la pri­mera opor­tu­ni­tat del curs com a titu­lar un cop superada una lesió molt greu i la va apro­fi­tar, tot i que no va estar fi en la pri­mera rema­tada. Gallar, un fit­xatge mili­o­nari que no ha sor­tit del blo­queig tota la tem­po­rada, va rein­ci­dir. Amb una mica de pun­te­ria del vallesà, el Girona hau­ria encar­ri­lat la visita al camp d’un equip que el va voler durant el mer­cat d’hivern. Tot i que l’Spor­ting va començar tenint més pilota i Asier Riesgo va treure molt bé un xut de falta de Murilo, de mica en mica els giro­nins van créixer. A par­tir d’una pressió a camp rival que van anar ajus­tant, els de Fran­cisco van difi­cul­tar la cir­cu­lació de l’Spor­ting i van pro­vo­car algun ensurt a Mariño. Ho va pro­var Maf­feo en una acció per­so­nal que va aca­bar havent de dema­nar el canvi per lesió. A Samu Saiz, que jugava on més li agrada, li va cos­tar una estona aparèixer. La seva pri­mera arren­cada va gene­rar una groga a Javi Fuego. En la segona, va apro­fi­tar el movi­ment de Stu­ani i va habi­li­tar de mera­ve­lla Gallar, que va per­do­nar (28’) poc després d’una ocasió d’Ignasi Miquel a pilota atu­rada. Ben posat, molt tran­quil al dar­rere i amb les idees cada vegada més clares sobre quan havia d’inten­si­fi­car la pressió, el Girona anava gua­nyant presència, però li fal­tava afi­nar. El camí l’hau­rien pogut apla­nar unes mans de Javi Fuego dins l’àrea, però ni Goros­te­gui-Fernández Ortega ni Varón Aceitón no les van voler veure. Es veu que ahir no tocava. I els giro­nins, començant per Fran­cisco, es van irri­tar (36’). La sen­sació de supe­ri­o­ri­tat dels blanc-i-ver­mells en la pri­mera mei­tat no es va tra­duir en el mar­ca­dor.

Stu­ani i prou

Un toc sub­til, de mes­tre, d’aquells que només poden ima­gi­nar els pri­vi­le­gi­ats, de Crist­hian Stu­ani va topar amb una reacció de molt mèrit de Mariño (47’). El Girona sem­blava començar fort, perquè just després Gallar va recla­mar penal en una jugada anul·lada per fora de joc. Però l’acti­vi­tat a l’àrea local va des­a­parèixer. Tan cert com que l’Spor­ting no feia res, i que el major neguit durant molta estona el va pro­vo­car un atro­pe­lla­ment de Cala­vera a Damián Pérez amb l’estona típica d’incer­tesa sobre si hi hau­ria penal o no. Superat l’ensurt, Fran­cisco va refres­car les ban­des, fent entrar Aday i Jairo. Ni l’un ni l’altre, però, van gene­rar cap ocasió de perill. Fal­tava alguna cosa per tren­car la mono­to­nia. Una marxa més. O alguna apa­rició en l’estratègia –una de Juanpe i encara gràcies–. O la ins­pi­ració pun­tual. Però Samu Saiz ja no en va tenir més, i Borja –ahir es va haver de con­for­mar a subs­ti­tuir-lo en l’últim quart d’hora– tam­poc va entrar en joc. La fase d’enca­llada, de falta de con­tinuïtat en el joc, de pèrdues fàcils, es va allar­gar, per part d’uns i altres. El Girona, per des­gast o per falta d’ambició, no es va esti­rar ni en la recta final i només va tenir un xut tímid de Borja. Més atenció va neces­si­tar Riesgo, que va evi­tar l’1-0 de Javi Fuego amb una atu­rada espec­ta­cu­lar. Sense exce­dir-se ni de bon tros en ris­cos, l’Spor­ting va aca­bar a l’àrea visi­tant. El Girona, ni això.