El protagonista
Cristhian Stuani
Dilluns, a descansar
Tothom tenia clar que ahir era el dia per assegurar el play-off. No es podia deixar l’oportunitat de rebre la visita d’un Cadis amb la ressaca de l’ascens i haver de patir de valent en l’última jornada. I com no podia ser de cap altra manera un dels que tenien el partit entre cella i cella era Stuani. El líder espiritual de l’equip, el màxim golejador de la categoria, el davanter que tot el que toca ho converteix en or. Cadascú que el descrigui com vulgui, però Stuani és vital per a aquest equip. Qui si no, doncs, havia de guiar el Girona cap a la classificació per al play-off si no era ell. I ho va fer com millor sap, a base de gols. Concretament dos que l’enfilen fins a les 29 dianes aquesta temporada, una autèntica bogeria. I és que si els gironins començaven la temporada amb l’objectiu de guanyar la lliga i tornar per la via ràpida a primera era perquè a l’estiu l’ariet uruguaià va decidir quedar-se per convertir-ho en realitat. A l’hora de la veritat les coses no han sortit com s’esperaven. Tan lluny del desitjat que si el Girona encara manté l’esperança de tornar a l’elit a través de la promoció d’ascens és perquè té Stuani, perquè si ell ha marcat 29 dianes el Girona només n’ha marcat 48. Si s’acaba pujant, potser sí que algú haurà de pensar a fer-li un monument.
Des del primer minut Stuani va transmetre que volia guanyar. I ho va mirar d’encarrilar per la via ràpida amb un gol en el minut 9, però un fora de joc de Borja García va fer que no valgués per a res. Però era igual. I és que no va tardar gaire a treure de nou l’escopeta. Aprofitant una passada de Gumbau i una sortida sense gaire convenciment de Cifuentes, Stuani es va desfer del porter i, amb calma tot i que hi havia un defensa, va obrir la llauna. Era el minut 22 i l’uruguaià ja havia fet la feina, però no va desconnectar. Treballant incansablement i barallant-se amb tothom qui feia falta, va ser vital per contenir el Cadis, fins que va posar la cirereta en la segona part, provocant un penal que ell mateix es va encarregar de reclamar perquè l’àrbitre el xiulés (ni amb les imatges de televisió queda clar si eren mans) i de transformar-lo en el 2-0, clau per assegurar la victòria tot i l’estupidesa de Mojica al final, que va costar el 2-1 i l’expulsió.
Ara la feina està feta. I Stuani ho ha jugat absolutament tot des que es va reprendre la lliga. Així que si Francisco i el seu cos tècnic tenen dos dits de front, val més que ni viatgi dilluns a Alcorcón. I és que acabar tercer, quart, cinquè o sisè pot marcar la diferència, però no hi ha res en aquesta lliga que marqui més la diferència que el pitxitxi i si pot estar una mica més fresc mil vegades millor.
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024