Tot concentrat en 90 minuts. O en 120, a tot estirar. Sense penals. Sense segones oportunitats, sense més xarxa. Avui, a Girona, la final de la Champions entre el Bayern i el PSG serà més insulsa i secundària que mai. La final de les finals és a Montilivi (22 h) i la juguen el Girona i l’Elx. Els gironins, que han anat arreglant amb Francisco una temporada molt irregular i lluny de les expectatives marcades des del començament, han arribat al partit definitiu que marcarà no només la temporada, sinó tot el projecte. El club va fer un esforç majúscul per recuperar la categoria perduda el maig de l’any passat i sabrà, en l’últim episodi d’una temporada inacabable, si torna a ser entre els millors o si s’ha d’empassar una altra temporada a segona, amb tots els efectes –garrotada anímica, rebaixa de pressupost, reestructuració d’una plantilla molt cara i desavantatge respecte als altres clubs en la planificació– que comporta.

El Girona confia en les seves possibilitats, enfortit i reanimat des de l’arribada de Francisco, però l’Elx també es veu valent. El conjunt del Baix Vinalopó no ha perdut contra el Girona –dues victòries en la lliga i l’empat de dijous en l’anada– i Édgar Badia no ha rebut ni un sol gol en les tres cites del play-off. El 0-0 de dijous agrada als de Pacheta, que saben que tots els empats avui els donen el premi gros. I si s’arriba a la pròrroga sense gols, els dels visitants continuaran valent doble, cosa que accentua el risc per als gironins, tot i saber que resistir mitja hora més amb la porteria immaculada és sinònim d’ascens. El guió promet fases de molt neguit i tensió. Marcar l’1-0, per exemple, no seria senyal de tranquil·litat absoluta per als gironins, perquè l’1-1 els deixaria fora. Francisco assegura que no pensen especular. Amb l’andalús, les consignes han estat sempre clares: cohesió, solidesa i compromís com a equip, amb la confiança que la inspiració dels jugadors de més talent –Stuani, Samu Saiz, Borja García– serà determinant. A Montilivi, tot i que el factor camp és relatiu per l’absència de públic, els gironins sempre han rendit molt bé. I la gespa, és clar, no tindrà res a veure amb la que va condicionar l’anada.

L’Elx es presentarà amb la incògnita de si canvia gaire d’homes i fins i tot d’esquema de joc. Pacheta recupera Jonathas, un referent que amenaça Riesgo i els centrals. Francisco, amb un equip molt més definit, espera recuperar Mojica i Aday, i està pendent de Mojica.