Daltabaix descomunal
El Girona viu un altre guió molt cruel a Montilivi i tanca sense ascens la temporada més llarga, anòmala i irregular
L’aposta fortíssima del club per tornar a primera divisió ha acabat malament, i els interrogants es multipliquen ara, amb molts menys recursos i tardíssim
Montilivi ha viscut uns quants capítols negres en 50 anys, però l’últim daltabaix és dels grossos. L’absència de públic per la crisi sanitària, que hauria provocat una celebració estranya si la cosa hagués acabat bé, no treu de cap manera la frustració per un altre desenllaç molt cruel. Dels que més. Amb expulsió injusta de Stuani i gol de l’Elx en el minut 96, quan ja s’albirava la pròrroga. Després de més d’un any natural competint, d’allargar amb fases de molta incertesa la temporada més anòmala, de gastar totes les bales i arribar fins al final del trajecte, l’equip blanc-i-vermell ha acabat expulsat de la lluita. L’Elx ja va mig somriure amb el 0-0 de l’anada al Martínez Valero, en un terreny de joc impracticable, i es va endur el premi gros, a última hora, a Montilivi. Ni la sensació d’haver arribat a la final en el millor moment, reanimat per Francisco, ha ajudat l’equip més ric de segona A, que no ha pogut evitar el fiasco. La depressió costarà de superar, amb l’agreujant que no només baixaran molt els recursos i possibilitats, sinó que el club ja va tardíssim per preparar el curs 2020/21.
No n’hi ha prou
Els 29,278 milions d’euros de límit salarial –més de 10 milions més que el segon de la llista– reflectien la condició de favorit número u a l’ascens a primera, que el Girona no va voler defugir, sinó que va assumir des del primer dia. L’aposta va ser molt forta i la missió, repetida en cada presentació d’un jugador nou, era inequívoca: recuperar la categoria perduda per culpa de la davallada sense fre en la recta final amb Eusebio. Les expectatives, però, no han lligat amb la realitat d’un equip irregular, que no ha trepitjat mai els tres primers llocs. La presència de quatre entrenadors és un altre reflex de la decebedora temporada. Després que ni Juan Carlos Unzué ni Pep Lluís Martí –amb Juan Carlos Moreno com a tècnic pont– no aconseguissin formar un equip fiable, el club va voler jugar una última carta quan quedaven només sis jornades –contrastava amb la inacció d’un any abans amb Eusebio– i va contractar Francisco Rodríguez. Amb l’andalús, el pas endavant ha estat indiscutible i reconegut per tothom, també del vestidor. No han estat sis els partits del tècnic, sinó 10, perquè ha fet arribar el Girona fins a l’eliminatòria definitiva d’un play-off que es va demorar arran de l’embolic pel cas Fuenlabrada i que va fer allargar encara més una temporada inacabable. Però ni la major consistència de l’equip, ni l’aparició dels futbolistes de talent, ni l’omnipresència del pitxitxi Stuani han estat suficients per triomfar.
I a sobre, molt tard
Sense haver assolit l’objectiu únic marcat des de l’estiu, els interrogants es multipliquen a Montilivi. Hi ha una certesa, perquè quan el club va presentar Francisco ja va assegurar que el fitxava fins al juny del 2021, independentment de si hi havia ascens o no. I, tot i que ha acabat malament, el tècnic ha guanyat crèdit durant la seva breu experiència a la banqueta. Més complicada serà la confecció de la plantilla. El Girona era el més ric de segona A, entre altres coses, per la compensació que rebia pel descens, després de dues temporades a primera. Ara, no hi haurà ajuda. I s’haurà de veure la capacitat i la voluntat del club –i dels seus màxims accionistes, Pere Guardiola i el City Football Group– per assumir una altra temporada a plata. Hi ha futbolistes amb contractes molt alts, que seran complicats d’assumir si hi ha rebaixes. Amb l’afegit que alguns han ofert un rendiment decebedor, i probablement interessaria trobar-los sortida, però que tindran sous inabastables per a la gran majoria de clubs. I, a tot això, s’hi suma que el club no ha sabut fins al 23 d’agost que haurà de continuar competint a segona A, amb molts rivals ja amb la feina encarrilada en la confecció i fins i tot havent començat a treballar. Un cas a part és Stuani, expulsat ahir, que serà difícil que no voli.
