No n’hi ha prou

Els 29,278 milions d’euros de límit salarial –més de 10 milions més que el segon de la llista– reflectien la condició de favorit número u a l’ascens a primera, que el Girona no va voler defugir, sinó que va assumir des del primer dia. L’aposta va ser molt forta i la missió, repetida en cada presentació d’un jugador nou, era inequívoca: recuperar la categoria perduda per culpa de la davallada sense fre en la recta final amb Eusebio. Les expectatives, però, no han lligat amb la realitat d’un equip irregular, que no ha trepitjat mai els tres primers llocs. La presència de quatre entrenadors és un altre reflex de la decebedora temporada. Després que ni Juan Carlos Unzué ni Pep Lluís Martí –amb Juan Carlos Moreno com a tècnic pont– no aconseguissin formar un equip fiable, el club va voler jugar una última carta quan quedaven només sis jornades –contrastava amb la inacció d’un any abans amb Eusebio– i va contractar Francisco Rodríguez. Amb l’andalús, el pas endavant ha estat indiscutible i reconegut per tothom, també del vestidor. No han estat sis els partits del tècnic, sinó 10, perquè ha fet arribar el Girona fins a l’eliminatòria definitiva d’un play-off que es va demorar arran de l’embolic pel cas Fuenlabrada i que va fer allargar encara més una temporada inacabable. Però ni la major consistència de l’equip, ni l’aparició dels futbolistes de talent, ni l’omnipresència del pitxitxi Stuani han estat suficients per triomfar.

I a sobre, molt tard

Sense haver assolit l’objectiu únic marcat des de l’estiu, els interrogants es multipliquen a Montilivi. Hi ha una certesa, perquè quan el club va presentar Francisco ja va assegurar que el fitxava fins al juny del 2021, independentment de si hi havia ascens o no. I, tot i que ha acabat malament, el tècnic ha guanyat crèdit durant la seva breu experiència a la banqueta. Més complicada serà la confecció de la plantilla. El Girona era el més ric de segona A, entre altres coses, per la compensació que rebia pel descens, després de dues temporades a primera. Ara, no hi haurà ajuda. I s’haurà de veure la capacitat i la voluntat del club –i dels seus màxims accionistes, Pere Guardiola i el City Football Group– per assumir una altra temporada a plata. Hi ha futbolistes amb contractes molt alts, que seran complicats d’assumir si hi ha rebaixes. Amb l’afegit que alguns han ofert un rendiment decebedor, i probablement interessaria trobar-los sortida, però que tindran sous inabastables per a la gran majoria de clubs. I, a tot això, s’hi suma que el club no ha sabut fins al 23 d’agost que haurà de continuar competint a segona A, amb molts rivals ja amb la feina encarrilada en la confecció i fins i tot havent començat a treballar. Un cas a part és Stuani, expulsat ahir, que serà difícil que no voli.