Reconstrucció complicada
Girona. El club ha d’assimilar ràpid la derrota en la final del ‘play-off’ d’ascens i preparar el curs que ve, amb molt poc temps i menys diners però amb el mateix objectiu de l’ascens
.No es poden deixar escapar ni 24 hores. La decepció profunda que va deixar abans-d’ahir la derrota en la final del play-off d’ascens contra l’Elx (0-1) amb un gol en el minut 96 s’ha d’assimilar de la manera més ràpida possible, i és que la vida continua i, per al Girona, amb pressa. Toca reflexionar i saber què s’ha fet malament per no complir amb l’objectiu de l’ascens amb el pressupost i el límit salarial més alt de la lliga, però encantar-se no és una opció. I és que el calendari mana. Un calendari que en el dia d’avui encara ni existeix, però tothom sap que si és per LaLiga la competició arrencaria d’aquí a unes tres setmanes –per al Girona més tard, ja que se li ajornarien els primers partits i podria debutar a finals de setembre o, fins i tot, a principis d’octubre–. De fet, la plantilla del Girona va començar ahir les vacances després del revés, mentre que hi ha molts equips que ja es troben en pretemporada.
L’únic avantatge és l’ampliació del termini del mercat fins a principis d’octubre, però mentre que els gironins han d’engegar ara la maquinària de fitxatges altres clubs ja fa setmanes que anuncien moviments. Toca córrer, i això mai és bo. I menys després d’una garrotada com la que va rebre el Girona, que l’obliga a fer una reconstrucció pràcticament completa del projecte. La reconstrucció més complicada que pot viure un club, la del segon any a segona A, en què perds tots els privilegis que et donava venir de primera.
El gran hàndicap al qual ha de fer front el Girona a partir d’avui és el del límit salarial. Després de batre el rècord de la categoria de plata amb 29 milions d’euros, Quique Cárcel i el seu equip veuran com la temporada que ve la seva capacitat de maniobra es redueix dràsticament. De fet, seguint la lògica dels últims cursos, el més normal seria que els gironins s’haguessin de moure més o menys amb la meitat del límit salarial que tenien aquest any. I això sempre que el club sigui capaç d’ingressar en vendes.
El primer traspàs ja està tancat, i és que el Cadis ha hagut d’exercir l’opció de compra que tenia sobre Choco Lozano per uns 2,5 milions d’euros. Una altra venda podria ser la de Bounou, campió de l’Europa League amb el Sevilla, que té una clàusula d’uns cinc milions. Un cop resolts els moviments més clars, serà l’hora de fer malabarismes. No tothom es podrà quedar, i és que pagar les fitxes amb sous més propers a primera que a segona A serà una missió impossible.
Cárcel i Francisco, claus
En la feinada que té el Girona per construir una nova plantilla amb menys recursos i molt poc temps, Quique Cárcel, el director esportiu, i Francisco Rodríguez, el tècnic des del passat 30 de juny, tindran un paper principal. El mateix entrenador andalús va confirmar en la roda de premsa posterior al duel contra l’Elx que continuaria a la banqueta si el club així ho volia, i aquest és el desig de l’entitat i l’àrea esportiva comandada per Quieque Cárcel, que també continuarà.
Els primers moviments ja estan clars, i és que els jugadors cedits al Girona tornaran als seus clubs d’origen, com són els casos d’Ignasi Miquel, Maffeo, Brian Oliván, Jordi Calavera, Rivera, Brandon Thomas i Jozabed, ja fora del club des del passat 30 de juny. Tot i així, a hores d’ara no es descarta que el club pugui demanar una nova cessió o algun altre tipus d’operació amb algun d’ells. A més, Asier Riesgo i Jonatan Soriano acaben contracte.Si bé el porter ha acabat jugant i se li podria allargar un curs més el vincle, el davanter no ha jugat ni un sol minut amb el tècnic andalús.
Cristhian Stuani: el pitjor final per a l’heroi?
Els que podrien ser els últims minuts de Cristhian Stuani amb la samarreta del Girona van ser dels més amargs per a l’uruguaià des que el 2017 va arribar al club procedent del Middlesbrough. La interpretació del VAR des d’un despatx amb aire condicionat a Las Rozas avalada pel col·legiat López Toca comporta que segurament la trajectòria de Stuani amb el conjunt gironí s’acabi amb un gust molt agre. Sigui a primera o a l’estranger, el charrúa hauria de tenir facilitats per trobar un nou destí per part del mateix club i del contracte signat l’estiu passat, en què va renovar fins al 2023 amb possibles condicionants, com ara una reducció de la clàusula en cas de no pujar. En tot cas, el Girona de cap manera tira la tovallola per continuar comptant amb un jugador diferencial i identificat amb el club. Perquè s’obri el miracle, el mateix Stuani hauria de fer un nou gest i aquest podria passar per una reducció salarial, un fet que a hores d’ara costa d’imaginar.