Per desgràcia, el Girona i els seus aficionats s’estan acostumant a viure moments delicats, derrotes doloroses i decepcions majúscules, que això sí, han permès enfortir els lligams entre aquests. En els darrers sis cursos, els blanc-i-vermells han tingut l’ascens a tocar fins a quatre vegades i en totes han vist com el rival els pispava aquesta possibilitat a l’estadi de Montilivi. Alguns dels encara membres de la plantilla gironina han viscut en primera persona la majoria de les garrotades, però Àlex Granell i Aday Benítez són els qui les han viscut totes.

El curs 2014/15, el Girona va veure com un gol de Pablo Caballero en el temps afegit li feia perdre la segona posició i el condemnava a jugar el play-off. En aquella plantilla ja hi havia Àlex Granell, Aday Benítez i Jonas Ramalho, que no va poder participar en el matx per culpa d’una greu lesió que va fer que es perdés el tram final de la competició. En les eliminatòries d’ascens, els gironins van tornar a tenir una gran decepció una setmana després, en què van desaprofitar un 0-3 de La Romareda i van firmar un desastre estrepitós a Montilivi (1-4). Les possibilitats de fer-la grossa es van esvair encara que hagués quedat una nova eliminatòria per certificar-ho, però el Girona ho tornaria a intentar el curs següent firmant una trajectòria de menys a més després de digerir les dues patacades anteriors. Els de Machín es van colar de nou al play-off i després de superar el Còrdova, gràcies a la millor classificació de la lliga van disputar la tornada de la final a Montilivi contra un Osasuna que va vèncer els gironins en l’anada per 2-1 a El Sadar.

Disposats a remuntar i convençuts de les seves possibilitats de pujar, el Girona, amb Granell, Aday i Borja García com a titulars en la tornada, i Alcalá i Maffeo suplents, va encaixar una altra derrota a mans dels navarresos (0-1).

En el partit més recent de diumenge contra l’Elx, Montilivi va afegir una altra decepció a la col·lecció en la lluita per l’ascens a primera i futbolistes com Aday, Granell i, sobretot, Borja García van acabar desfets damunt del camp coincidint amb el xiulet final. Una nova clatellada els queia al damunt, juntament amb Ramalho, Maffeo i Alcalá, que ja n’havien viscut de similars.