No tot han estat desgràcies a Montilivi, tot i que el mateix Àlex Granell manifestava en un escrit recent publicat per ell mateix a les xarxes socials que en la història del Girona i la seva pròpia al club hi havia hagut “més penes que alegries i més plors que somriures”. I és que, més enllà de partits per a la memòria de tots com l’estrena a la màxima categoria contra l’Atlético de Madrid (2-2), la victòria contra el Real Madrid, els quarts de final de la copa contra l’equip merengue o les visites del Barça, l’estadi de Montilivi va viure l’alegria més grossa mai pensada pel club, la celebració de l’ascens a la màxima categoria després de sumar el punt necessari contra el Saragossa en la penúltima jornada, en el 0-0 més dolç.

Futbolistes de l’actual plantilla com Granell, Borja García, Alcalá, Aday, Juanpe, Mojica i Ramalho, titulars contra els aragonesos, a més de Maffeo, lesionat per a aquell partit, van viure una festassa que mai oblidaran i que diverses vegades han vist com els passava per davant –contra el Lugo, l’Osasuna i l’Elx–. Segurament no serveix de consol per als protagonistes, que van viure, però, dos anys seguits a l’elit.