El ball comença molt lent
El Girona, tot i les presses, encara no ha tancat cap moviment més que la cessió de Franquesa
Els gironins tenen 22 jugadors en plantilla, però ben pocs tenen garantida la continuïtat
Fa onze dies que el Girona va perdre la final del play-off d’ascens a primera contra l’Elx. Onze dies en què els aficionats i el mateix club han anat assimilant la garrotada com han pogut, però sabent que ràpidament s’han de posar a pensar en el curs que està a punt de començar –el primer partit de lliga serà d’aquí a menys de deu dies, tot i que el Girona no s’estrenarà fins al 26–. S’ha de reconstruir la plantilla i no serà gens fàcil, i això ho tenen molt clar als despatxos de Montilivi. Tot i això, els moviments es fan esperar, i és que en aquests onze dies les novetats han estat escasses. De fet, el Girona només ha tancat dos moviments de pes fins ara. El primer, la venda de Choco Lozano al Cadis per dos milions i mig d’euros, obligat per la clàusula de compra obligatòria en cas d’ascens que hi havia en la seva cessió. I el segon, l’única cara nova que els gironins han anunciat per al curs 2020/21, la d’Enric Franquesa, que arriba cedit del Vila-real després de fer un bon any al Mirandés. Més enllà d’això, el Girona només ha col·locat de moment dos dels joves que venen de l’etapa Peralada. Són Iago López i Kevin Soni, que jugaran cedits al Logroñés, a segona A, i al Vila-real B, a segona B, respectivament.
Aquesta calma tensa que viu de moment el Girona haurà de fer un gir més aviat que tard, i és que la feinada que hi ha al davant és molta i de moment la sensació és que no hi ha res gaire encarrilat a banda de la venda de Bounou al Sevilla. Una situació provocada, segurament, pel gran maldecap de Quique Cárcel i el seu equip, el límit salarial. I és que, per molt clar que estigui que caurà en picat, la incertesa és total perquè, d’una banda, dependrà de les sortides que hi hagi i, d’altra banda, de la gestió dels tres socis propietaris, que en els últims dies ja han dit i repetit que buscaran la manera per fer-lo créixer tant com es pugui.
Una llista que canviarà
La foto de la plantilla actual segurament no s’acabarà assemblant gaire a la que hi haurà quan es tanqui el mercat. “Mantenir el bloc actual no és viable econòmicament. Hem de donar sortida a alguns jugadors per poder fitxar”, va dir taxatiu Quique Cárcel dies després de no pujar. Per començar aquests malabarismes, el Girona té 22 jugadors a la plantilla, dels quals només Franquesa, la nova incorporació, és segur que es quedarà. Fora del cas de la nova incorporació, el Girona s’haurà de moure pràcticament en totes les línies. I sempre amb el mateix objectiu: reduir el cost salarial al màxim, retenint només peces que es considerin indispensables, per tenir més marge per moure’s a l’hora de fitxar.
Per ara Francisco té tres porters, però Bounou marxarà i Juan Carlos i José Suárez és complicat que es quedin com els dos únics porters. De fet, col·locar Juan Carlos, que ha acabat sense jugar i té un any de contracte, podria ser una operació desitjada, però com en la majoria de casos el sou que té a Montilivi complica l’operació. A l’eix de la defensa hi ha Juanpe, Alcalá, Ramalho, Santi Bueno i Bernardo. Aquest últim, que torna de la cessió a l’Espanyol i manté un bona anomenada, és el que més números té de fer les maletes. En el lateral és on hi ha més feina, i és que Mojica és un candidat a sortir si arriba una bona oferta. A més, a la dreta només hi ha Maxi Villa, que difícilment comptarà per a Francisco després de no jugar contra la Ponferradina. Al centre del camp, on hi ha Diamanka, Gumbau i Granell, i a la mitjapunta, amb Borja i Samu, és on hi ha una part més important de la despesa però també on segurament menys coses voldria tocar Cárcel. En els extrems Francisco disposa d’Aday, Jairo i Valery, candidats a quedar-se si no arriben bones ofertes, i de Gallar, a qui pel seu rendiment i alt cost salarial el Girona voldria col·locar segur. I finalment, a davant, s’ha de decidir si Zeballos entra en els plans, i la feina més delicada i important, la de decidir què es fa amb Stuani.
EL DUBTE DEL LÍMIT
El Girona treballa per ampliar al màxim possible el límit salarial, que ho condiciona totPachón, al filial per tenir minuts
Una de les carpetes que ja ha tancat el Girona és la d’Álex Pachón, que el curs 2018/19 va debutar amb el primer equip en el partit de copa contra el Madrid. El jove davanter d’Esparreguera va estar cedit a l’inici del curs passat a l’Andorra, amb qui va disputar nou partits de lliga –un gol–, sortint sempre des de la banqueta, i un de copa, en què va ser titular i també va marcar. En el mercat d’hivern va canviar l’Andorra pel Prat i allà va tenir més protagonisme; va jugar quatre partits de titular i quatre més sortint de la banqueta. En general, però, no ha tingut el protagonisme que el Girona considera necessari per a la seva progressió, i per això finalment club i jugador han decidit que aquesta temporada formarà part del Girona B i competirà a tercera. Serà un pas enrere per a l’atacant, que ha de servir per fer-ne dos endavant, i és que Pachón va debutar amb el Peralada a segona B amb 17 anys i amb 18, en l’últim any de juvenil, va jugar 30 partits.
Publicat a
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024