Quatre milions per entrar al podi
Només Portu i Pedro Porro han deixat més diners a la caixa del Girona
Ara Juan Carlos i José Aurelio Suárez són els dos únics porters amb contracte
La reconstrucció de la plantilla del Girona no serà, ni de bon tros, una feina fàcil. De moment el Girona va fer ahir un pas més, i és que el club va tancar finalment l’acord amb el Sevilla per al traspàs de Yassine Bounou, que firma per a les pròximes quatre temporades amb el conjunt andalús i deixarà uns quatre milions d’euros a la caixa de Montilivi. Quatre milions que seran d’allò més útils, i és que qualsevol venda que faci el Girona és una eina per ampliar un límit salarial que, en espera de fer-se oficial, sembla que baixarà a la meitat o menys respecte als 29 milions d’euros amb què va competir el Girona el curs passat. A més, els diners que deixa el marroquí se sumen als que el Girona ja va cobrar pel traspàs de Choco Lozano al Cadis, després que els andalusos exercissin la clàusula de compra obligatòria que tenien en cas d’ascens.
D’aquesta manera el marroquí deixa d’estar vinculat al Girona després de quatre anys. Bounou va arribar el 2016 i va compartir la porteria amb René Román el curs de l’ascens a primera, en què es va guanyar la confiança de tothom per quedar-se i establir-se com el porter titular els dos cursos a l’elit. Un cop el Girona va baixar, Bounou va fer les maletes cap a Sevilla amb una cessió que ha estat clau per al seu creixement i perquè el Girona hagi acabat cobrant aquests quatre milions d’euros.
El tercer de la història
Els quatre milions que ha cobrat el Girona per la venda de Yassine Bounou situen l’operació al podi dels traspassos més elevats que ha rebut mai el club. Al davant del marroquí, de moment, només han deixat més diners a Montilivi Portu i Pedro Porro. El migcampista és la venda més alta de la història del club, gràcies als deu milions d’euros que va pagar la Real Sociedad l’estiu del 2019, una xifra que va ajudar a inflar el límit salarial del curs passat fins al rècord històric de la categoria. A més, s’hi va sumar la venda de l’extremeny al Manchester City. Les xifres del traspàs de Pedro Porro no han transcendit mai i en alguns casos s’ha considerat com la venda més alta de la història del club, però el valor final de l’operació va acabar girant a l’entorn dels sis milions, ben lluny del que s’havia arribat a valorar en altres moments en ser un moviment intern dins del City Football Group.
Bounou encara podria quedar desbancat del podi aquest mercat si es produeix algun altre traspàs sonat, com podria ser el de Stuani. De moment, però, totes les altres vendes del club han estat inferiors. Per sota del marroquí hi ha els 2,5 milions que ha deixat el Cadis per Choco Lozano també aquest estiu; els dos milions que va deixar l’Alavés per Pere Pons l’estiu passat, o el milió i mig i el milió que van deixar fa dos anys Las Palmas i el Valladolid per Timor i Alcaraz, respectivament. Qui tanca la llista de vendes milionàries és el tècnic Pablo Machín, amb el pas cap a Sevilla. I més avall hi ha les vendes de Boulaya (800.000 euros, al Metz), Despotovic (700.000 euros, a l’Urawa Red Diamonds), Lejeune (300.000 euros, al Manchester City), Hiroshi Ibusuki (175.000 euros, al Sevilla), Gerard Gumbau (150.000 euros, al Barça B) i Coro (100.000 euros, a l’Elx).
Dilema a la porteria
La venda de Bounou no trastoca els plans en la planificació de la plantilla, i és que ja ningú comptava amb ell per al curs que ve. Tenir el porter titular del campió de l’Europa League a segona A era poc menys que una utopia. De fet, Quique Cárcel ja va admetre la setmana passada que el marroquí era la venda més clara i encarrilada amb què comptava el club. Ara bé, l’adeu del marroquí obre un debat, i és que a hores d’ara la porteria del Girona està plena d’interrogants.
De moment, els dos porters que tenen contracte amb el Girona són Juan Carlos i José Aurelio Suárez. El primer va arrencar el curs passat sent el titular, però amb Pep Lluís Martí a la banqueta va perdre la confiança del cos tècnic i Asier Riesgo li va prendre el lloc. De fet, amb Francisco no ha jugat cap minut, ni tan sols en l’últim partit de lliga contra l’Alcorcón, en què el tècnic va fer moltes rotacions. El cas de José Aurelio Suárez encara és més extrem, i és que l’asturià fa tres anys que té el rol de tercer porter, des que va arribar procedent del Barça B per jugar al Peralada. Després de jugar només 23 partits en aquest temps –amb el Peralada el curs del descens de segona B–, el que pot aportar al Girona és tota una incògnita, i és que encara no ha debutat mai en un partit oficial i ha estat inactiu dos anys sencers en aquest període.
Amb aquest escenari que queda a la porteria, sembla clar que el Girona haurà de fer algun moviment. Una opció que la direcció esportiva haurà de valorar segur és la de negociar amb el porter titular de la segona volta i del play-off d’ascens, Asier Riesgo. El basc, que quan va arribar l’estiu passat va firmar només un any de contracte a Girona i ara mateix està sense equip, farà 37 anys d’aquí a un mes, però amb el rendiment que ha ofert –18 gols encaixats en 25 partits– pot ser una opció interessant esportivament i econòmicament.