El nerviosisme transformat en destitució
2a divisió A. El Lugo i l’Albacete ja han acomiadat Juanfran i Lucas Alcaraz com a tècnics en una demostració de precipitació i pèssima gestió de cada un dels projectes
Cinc jornades han calgut per veure les primeres dues destitucions a segona A. O dit d’una altra manera, menys d’un mes de competició és la paciència que han tingut algunes directives amb els seus entrenadors, el pal de paller o el cap visible del seu projecte al terreny de joc. Juanfran García i Lucas Alcaraz han deixat de ser els tècnics del Lugo i l’Albacete, respectivament. Els dos entrenadors van acabar la temporada passada com herois després de salvar en la darrera jornada la viabilitat dels dos projectes i precisament ells han estat les primeres víctimes dels seus clubs.
Una aposta arriscada
Juanfran va arribar al Lugo en la jornada 37 de la campanya passada amb el club antepenúltim a tres punts de la salvació. Amb l’exjugador professional, els gallecs van reaccionar i van aconseguir quatre victòries i dos empats (un d’ells contra el Girona), suficients per mantenir la categoria gràcies al triomf en la darrera jornada contra el Mirandés. Enguany, amb la confiança, a priori renovada, un inici irregular amb un sol triomf –a casa davant del Leganés (2-1)– i quatre derrotes, han posat fi a una etapa efímera d’onze partits en total d’un tècnic faltat d’experiència però que segurament mereixia un més marge.
Confiança perduda
Lucas Alcaraz va arribar a l’Albacete en la jornada 27 del campionat passat. El conjunt manxec acabava de caure en descens directe després de sumar tan sols tres punts (de tres empats) de 27 punts amb Ramis, una dinàmica que els havia dut de les posicions de play-off fins a les portes del purgatori.
Amb Alcaraz la millora no va ser ni instantània ni abismal, però l’equip va acabar salvant-se en una agònica victòria en l’última jornada contra el Cadis, ja ascendit a primera. Aquesta campanya, els mèrits han quedat a miques en cinc jornades en què l’Albacete ha aconseguit un sol punt de quinze possibles, un botí pèssim que no esquiva un sentiment de precipitació envers a la seva figura després de construir la plantilla amb les seves instruccions i haver fet una pretemporada atípica per l’entorn actual que toca viure.