No és el més fàcil, ni tam­poc el més habi­tual en el món del fut­bol, però Fran­cisco va optar per la lògica, i també la valen­tia, a l’hora de con­fec­ci­o­nar l’ali­ne­ació a la Roma­reda. Les vuit bai­xes amb les quals va plan­tar-se l’equip blanc-i-ver­mell al feu ara­gonès repre­sen­ta­ven un pro­blema impor­tant, sobre­tot al mig del camp, en què només hi havia un efec­tiu dis­po­ni­ble, Gerard Gum­bau, i les càbales sobre qui podria ocu­par la demar­cació jun­ta­ment amb el dor­sal 24 apun­ta­ven al cen­tral Santi Bueno avançant la seva posició al mig i algun late­ral recon­ver­tint-se en cen­tral. Final­ment, el tècnic va deci­dir no fer invents i va donar entrada en l’onze a Ramon Ter­rats. El jove fut­bo­lista de 20 anys que milita al filial que diri­geix Àxel Vizu­ete a ter­cera divisió, doncs, va ser la nove­tat de l’onze i no només va sor­pren­dre la seva titu­la­ri­tat, també la seva actu­ació, que va ser sen­sa­ci­o­nal.

I és que for­mant en el doble pivot amb Gum­bau en el 4-4-2 que va plan­te­jar el Girona, el mig­cam­pista esquerrà, com el de Camp­llong, va com­ple­tar un par­tit impe­ca­ble en el seu debut com a pro­fes­si­o­nal. En el per­fil dret de la medul·lar va guar­dar posició, engan­xant davan­tera i defensa, por­tant a terme una gran feina en defensa, amb aju­des cons­tants i tallant i impe­dint atacs rivals. Amb pilota, també va estar més que cor­recte, arris­cant poc, jugant amb cri­teri i fins i tot es va ani­mar a pro­var un xut des de fora de l’àrea a la pri­mera part que va atu­rar amb difi­cul­tats el por­ter Chris­tian Álva­rez i també li van cedir la res­pon­sa­bi­li­tat de pen­jar a l’àrea una falta fron­tal. “M’he tro­bat bé”, va expli­car el fut­bo­lista, ater­rat aquest estiu al Girona B, pro­ce­dent del Sant Andreu, amb qui va jugar el curs pas­sat. “He inten­tat tras­lla­dar el que m’ha dema­nat l’entre­na­dor i crec que ha sor­tit bé”, va reconèixer Ter­rats, que va aban­do­nar la gespa amb 0-2 al mar­ca­dor en el minut 87 i va aca­bar veient des de la ban­queta com el Sara­gossa empa­tava. “El resul­tat és una pena, m’agra­da­ria haver debu­tat amb victòria però els dos gols del final han estat una llàstima”, va dir. “Per una part marxo con­tent pel debut i per com he jugat, però per una altra, estic una mica trist pel resul­tat, que ens deixa un regust agre”, va afir­mar.

Ter­rats, que no es va guar­dar res, va aca­bar amb alguna rampa mus­cu­lar, cau­sada pel major ritme de la cate­go­ria i també, segu­ra­ment, pels ner­vis del tot nor­mals de l’estrena. “Ha estat una sor­presa. És un dia molt espe­cial que recor­daré tota la vida”, va expres­sar, titu­lar tot i només haver-se entre­nat un dia amb el pri­mer equip. “No entrava en els meus plans, quan em va tru­car l’entre­na­dor per dir-me que anés a entre­nar-me dimarts i que dime­cres anava con­vo­cat no m’ho creia”, va indi­car el juga­dor, que es va con­ver­tir des d’ahir en una opció més per a Fran­cisco al mig del camp. L’esquerra de Ter­rats es va des­ta­par.