“L’any passat ja volia tornar, però no va poder ser”, Mamadou Sylla (Kédougou, Senegal, 1994), enyorava casa seva. El davanter, que amb nou anys va instal·lar-se a Granollers procedent del seu Senegal natal, trobava a faltar estar a prop dels seus, després de gairebé un lustre a Bèlgica, i el Girona li va donar aquest estiu l’oportunitat de tornar a Catalunya. “Soc al lloc idoni per créixer, un equip competitiu que té un projecte i al costat de casa”, va explicar el futbolista quan va aterrar al club blanc-i-vermell, on als 26 anys està mostrant la seva millor versió. En només un mes que fa que vesteix la samarreta gironina, el seu impacte sobre el grup ha estat brutal, amb quatre gols i dues assistències en set partits. “Per a un davanter sempre és important el gol, et dona confiança i si serveix perquè l’equip guanyi tres punts, doncs millor”, explicava l’atacant, que ha recuperat unes sensacions que semblaven perdudes.

I és que des de l’espectacular curs que va protagonitzar fa quatre anys al KAS Eupen, Sylla s’havia apagat. El vallesà d’origen senegalès va arribar al conjunt belga amb 22 anys, procedent de l’Espanyol amb el qual havia jugat alguns partits a primera sense consolidar-se, i va fer eclosió en 39 partits disputats marcant 13 dianes en totes les competicions. Va ser, doncs, una campanya sensacional del jove atacant, que va viure la seva primera com a professional, i un dels grans del país, el Gant va interessar-se per ell i el va fitxar. Allà, però, no va poder donar continuïtat al que havia mostrat a l’Eupen, va anotar un gol en 28 participacions a la lliga, i les dues temporades següents (2018/18 i 2019/20) les va passar de cessió en cessió al Zulte-Waregem i el Sint-Truiden (tots dos belgues) i el Gazovik Oremburg (Rússia). Entre els tres equips va sumar cinc gols i molt poca participació.

Sense fer soroll ni generar massa expectatives, va produir-se la seva incorporació al Girona. Ja amb el mercat tancat, va signar com a agent lliure fins al 30 de juny del 2022, i va camí de superar els registres golejadors del seu millor curs. Sylla s’està retrobant ja no només amb aquell jugador de l’Eupen que va irrompre fugaçment al futbol belga sinó amb aquell davanter que sempre va ser i, que ja de ben jove va encisar els observadors del Barça que el van captar per a l’infantil. Un nen introvertit que feia gols com xurros al Granollers, però que, sobretot, s’equivocava poc, tot ho feia amb sentit sobre la gespa. Així ho expliquen els que l’havien vist jugar al municipal del carrer Girona; desmarcatges constants, s’ubicava molt bé dins de l’àrea, una solució per rebre i associar-se i, evidentment, determinació davant de porteria. Marcava la diferència... exactament el que fa ara i el que va fer al planter blaugrana, en què va estar fins al juvenil B, al Mataró, on va anar després, i a l’Espanyol, que va trigar ben poc a aconseguir els seus serveis quan va sortir del Barça i on va completar l’etapa de juvenil. Ja de sènior, va passar al filial periquito (2a B), més tard va jugar cedit al Racing de Santander (2a A) abans d’arribar al primer equip espanyolista. Tot seguit, va posar rumb a Bèlgica, una etapa ja tancada. Ara, prop de casa, on volia ser, concretament a Fornells de la Selva, on resideix, se centra en el Girona, on està gaudint més que mai.