En aquell moment, el director esportiu del club, Josep Colomé, ens va passar el nom i ens el vam mirar i el vam analitzar. Es tractava aleshores d’un jugador que ja havia jugat amb el primer equip de l’Espanyol, fent algun partit interessant a primera divisió i era un perfil que ens quadrava. Nosaltres érem un equip que acabava de pujar a primera i veiem que podria casar amb el nostre estil de joc.

Sí, va ser la seva millor temporada, almenys abans d’arribar al Girona. Va fer molts gols. Juntament amb Henry Onyekuru, que tenia 19 anys, i ell en tenia 22, eren molt joves i van formar una gran davantera i va ser una temporada històrica de l’Eupen en què vam arribar a semifinals de copa. Vaig disfrutar molt.

Pot jugar als dos llocs però jo el veig més com a davanter centre. És un futbolista que pot ser molt útil si l’equip està replegat per sortir en transició, però també és capaç de crear si l’equip té el control de la pilota. Al Girona s’està veient, contra un rival tancat té rematada amb les dues cames i també de cap, que és el que requereix un golejador.

A l’Eupen tenia un context favorable, el Gant és un superequip de Bèlgica i allà es va trobar una altra realitat: més competència, resultats immediats, tampoc no va tenir continuïtat... Se li va fer difícil i allà, tot i les seves qualitats, no va acabar de funcionar. Després va anar cedit a altres llocs però la manera de jugar segurament no s’adequava al seu estil. Tot i això a mi és un jugador que m’encanta.

És molt competitiu, amb molt de caràcter dins del camp, guanyador i un jugador d’equip. Li desitjo el millor. Estic molt content que li estigui anant tan bé al Girona, està amb confiança i ho està marcant tot. Aquí a l’Eupen va fer-ho molt bé. De fet, a l’estiu vaig intentar que tornés de nou aquí però teníem altres coses lligades i no va poder ser. Quan em vaig assabentar que el Girona el va fitxar vaig dir “han fet un bon fitxatge”, i s’està veient. Ara és fàcil dir-ho, però el conec molt bé.