Amb certa desesperació, el seguidor del Sabadell veu com el seu equip torna a deixar escapar un botí en el tram final del partit. La classificació diu que el Sabadell necessita aconseguir els tres punts com més aviat millor, però el sentit comú –per boca del seu entrenador– també aconsella no perdre un punt quan no n’has pogut obtenir tres. El Sabadell va tornar a caure, per tercera jornada consecutiva, i ho va fer, com en les dues ocasions anteriors, per un gol en el darrer quart d’hora de partit. I, com en els precedents, l’equip el va encaixar quan estava arribant amb més claredat a la porteria contrària.

El partit, en general, va ser soporífer. No hi va ajudar gens ni mica l’estat del terreny de joc ni el fet que es veiessin les cares dos equips que el curs passat estaven competint en la segona divisió B. Així, el primer temps va anar passant sense que cap dels dos conjunts reeixís a combinar la pilota amb fluïdesa, tot i que sí que va existir cert domini territorial dels locals. El Sabadell, que amb prou feines passava del mig camp, almenys tenia l’equip rival controlat. Mackay no va tenir gaires problemes, tret d’un xut centrat que va haver de blocar en dos temps, i el perill arlequinat es va resumir en una prometedora passada que ningú va rematar.

Els d’Antonio Hidalgo van entrar millor en el segon temps i, a poc a poc, van tancar el rival a la seva àrea. Com en la primera part, res de prometedor, fins que en el minut 70 Edgar Hernández va enviar un servei de falta escorat al travesser. Animat per l’ocasió, el Sabadell va estirar la corda, però es va trencat pel costat contrari. Una pèrdua incomprensible de Stoichkov, una mala defensa de Capó i la mala cobertura d’Ángel van deixar el camí lliure per al gol del triomf local.