En la mateixa escala

L’atenció i l’atractiu del duel, però, anirà més enllà del que són estrictament els efectes classificatoris, perquè la relació dels darrers anys entre el Girona i el Peralada ha deixat un pòsit inesborrable. Fa poc més d’un any el Peralada era el graó superior al Girona B en el marc de la filiació dels xampanyers amb el club gironí, que va tenir un recorregut de tres temporades. En la primera, el curs 2016/17, el Peralada estava a 3a i el Girona B, a 1a catalana. Un curs després, els xampanyers eren a 2a B i els gironins havien baixat a 2a catalana. I en l’últim any de filiació, el Peralada repetia a 2a B i el Girona B tornava a 1a catalana. Aquell va ser l’últim capítol de vinculació directa entre els dos clubs, que va acabar de mala manera: descens del primer equip a 2a A, descens del Peralada a 3a i no ascens del Girona B per no poder compartir categoria amb els xampanyers tot i que durant l’estiu es va trencar l’acord de filiació.

Des de llavors el Girona i el Peralada conviuen amb camins separats, que ara es tornen a trobar amb aquest duel entre el filial passat i el present. Camins separats, però que encara mantenen molts contactes estrets, perquè tot i que el trencament de la filiació va deixar fissures, la proximitat geogràfica i de categoria entre els dos clubs ha provocat que el lligam entre el Girona i el Peralada mantingui alguns vincles estrets, per exemple en casos de futbolistes que s’enfrontaran al seu exequip.

Del Peralada al Girona B

En un filial costa de veure gaires futbolistes jugant contra el seu anterior club, però lògicament no és el cas entre el Peralada i el Girona B. Bàsicament, perquè a l’actual plantilla del filial gironí hi ha futbolistes que ja eren a l’estructura quan el filial era el Peralada i que van vestir la samarreta de l’equip xampanyer. Concretament és el cas de dos jugadors, Jofre Cherta i Àlex Pachón, que hi van jugar a 2a B quan eren juvenils.

Precisament Pachón no està gens clar que jugui demà, i és que l’atacant va ser la gran sorpresa en l’onze inicial d’ahir del primer equip al camp de l’Espanyol, i el més normal seria que no se’l forcés amb un altre partit poc més de 24 hores després. Tot i que per ell hauria estat un partit molt especial, l’alegria de debutar amb lliga amb el primer equip ja no li treu ningú. “Serà un partit molt bonic perquè al club encara hi ha molta gent amb qui vam compartir aquella experiència i serà especial”, explicava Pachón abans de saber que s’estrenaria amb el primer equip. L’atacant, a més, tenia els tres punts entre cella i cella: “Volem guanyar. Hi tinc amics, però dins del terreny de joc això ja és una altra cosa.” Pachón està sent una de les grans notícies del curs i després d’una temporada poc prolífica entre l’Andorra i el Prat a 2a B ara és el màxim golejador de la categoria amb quatre gols. “En el Girona sempre m’hi he sentit estimat i per això la decisió de quedar-me no em va costar gens de prendre. Buscava tenir minuts i això aquí ho podia fer, mentre em centrava a fer les coses bé i a millorar com a jugador”, explica l’atacant, que creu que “el partit de demà serà molt disputat i el guanyarà qui tingui més encert.

Qui també va jugar amb el Peralada i ara està al Girona B és Guillem Jiménez, tot i que el lateral va jugar amb els xampanyers el curs passat, desvinculat completament d’un Girona on ja hi havia estat quan era juvenil i ara hi ha tornat a aterrar.

Del Girona B al Peralada

Si al Girona B hi ha casos de jugadors que van vestir la samarreta verda-i-blanca, al Peralada també hi ha de jugadors que han estat blanc-i-vermells els darrers anys, i no pas pocs. N’hi ha com Carles Puig, que va jugar al juvenil i al filial fa alguns anys, altres com Eric Pimentel, Ivan Amoedo i Roger Cunill, que van acabar la seva etapa de formació al juvenil del Girona i el cas de Muritala, que aquest estiu ha fet el camí a la inversa de Guillem Jiménez i ha canviat el Girona B pel Peralada. Segurament, però, el cas més especial és el d’Ivan Amoedo, que va estar 14 anys al Girona –fins i tot havia pujat a entrenar amb el Peralada– i va compartir equip gairebé sempre amb Jofre i Pachón, rival de diumenge. “Serà molt especial perquè després d’estar 14 anys al Girona serà la primera vegada que m’hi enfrontaré en competició oficial, però ho afronto amb ganes i il·lusió”, explica el migcampista, que tot i que fa un any i mig que està al Peralada se li farà estrany veure’s amb el verd en lloc del vermell: “He compartit vestidor amb molts jugadors del Girona i hi tinc amics com Jofre i Pachón que vam jugar junts molts anys. Se’m farà estrany no jugar amb la mateixa samarreta.”