El Peralada s’ha encaparrat a no despertar-se del somni de fer-la grossa. El conjunt dirigit per Albert Carbó continua invicte en el subgrup B del grup cinquè de tercera després d’haver-se disputat set jornades de la primera fase de la lliga. Els xampanyers sumen catorze punts i comparteixen el lideratge amb el Cerdanyola i el Sant Andreu. A l’estiu això semblava una utopia ja que l’equip va haver d’afrontar diverses baixes de jugadors importants, un obstacle que la direcció esportiva –comandada per Nitus Santos– i la tècnica –comandada per Albert Carbó– van haver de superar buscant les peces idònies; en molts casos, jugadors joves. L’esforç i el treball hi han tingut molt a veure, en el gran inici del Peralada en la lliga, que manté la tònica que tenia el curs passat, abans que el coronavirus ho paralitzés tot –els peraladencs encadenaven sis victòries i tenien les posicions de play-off a tocar.

En el darrer enfrontament, a casa contra la Fundació Esportiva Grama, els de l’Alt Empordà van esmicolar el conjunt de Santa Coloma gràcies, en part, a una actuació brillant d’Adrià Casanova, el seu davanter de referència. El de Joanetes, que va arribar a l’estiu procedent del Banyoles per suplir la baixa sensible de Marc Medina, fitxat pel Figueres, va veure porteria com a blanc-i-verd per primera vegada aquest curs, una estrena immillorable, amb un hat-trick, el primer, d’una bellesa inversemblant amb una rematada al segon pal de xilena. “Estic molt content per l’estrena que vaig tenir. Havia encadenat alguns partits amb falta d’encert, però tornar a marcar, fer-ho tres vegades en un mateix partit i amb una diana de xilena, va ser molt maco”, comenta el davanter, que ha de fer un exercici de memòria per recordar el seu darrer triplet de gols: “Va ser en el primer any de juvenil amb l’Olot. Ha plogut molt, però sempre és benvinguda una actuació així.”

Casanova va poder tornar a sentir l’adrenalina de fer gol gairebé després d’un any sense marcar –l’últim gol el va fer el 15 de desembre del 2019 en un Banyoles-l’Hospitalet–; això sí, amb trampa, ja que en el tram final de lliga abans de la pandèmia amb el Banyoles, l’equip del Pla de l’Estany va tenir una sequera golejadora brutal i, a més, la competició ha estat set mesos aturada. “No m’hi havia capficat gaire, tot i que, com a davanter que soc, volia marcar al més aviat possible. El club i el tècnic sempre m’han mostrat confiança i això fa que no hi hagi pensat gaire. Al final ha arribat gràcies al treball de tot l’equip”, afirma.