Des del primer moment he tingut la confiança del cos tècnic. Ara gaudeixo de minuts, però en el món del futbol tot canvia molt ràpid i cal tenir clar que el nivell és molt alt i es pot caure d'aquesta situació idíl·lica en qualsevol moment.

Amb molta passió. L'entorn té un pes molt important i l'afició és de les coses més importants del club. Jo vaig arribar aquí sense haver jugat en categories superiors i això va causar incertesa i neguit entre l'afició. M'he sentit molt a gust en els partits que he jugat i no em trobo rebutjat per l'afició, sinó al contrari.

El futbol és bonic perquè és imperfecte. La perspectiva que té Agné del futbol potser m'afavoreix més i hi encaixo bé.

Sí. I ho és des de l'inici de temporada. Quan estàvem en descens la gent mirava els punts per ser a la fase d'ascens i no per la salvació. Formar part del Cadis t'obliga a aspirar a l'ascens.

Va ser molt especial perquè hi tenia la família, i també perquè era un derbi contra el San Fernando. Jugar davant 10.000 espectadors va ser espectacular. A l'escalfament estava una mica cohibit de jugar en aquell temple davant tanta gent.