Les circumstàncies el van empènyer a l’onze i, tot i els seus 17 anys, no es va arronsar. Ni de bon tros. Convertit en el titular més precoç de la història del Girona en el futbol professional, Arnau Martínez (Premià de Dalt, 25 d’abril del 2003) va tenir ahir una posada en escena impressionant en el seu debut en la lliga. El jove futbolista, que registrava quinze convocatòries en el campionat sense arribar a entrar-hi, sí que ho havia fet en la copa, amb participació en totes les eliminatòries, en quatre partits en què va acumular un total de 247 minuts, tots, però, jugant de lateral esquerre. Va rendir a bon nivell, en el torneig coper, tot i actuar fora de lloc, ja que a més de ser central, és dretà, condicions que ahir va palesar. Amb el dorsal 38 a l’esquena, va actuar en la seva posició natural, va formar eix defensiu amb Juanpe en línia de quatre al darrere, i va completar una actuació imponent.

I això que el context no era senzill. Ja no només per tractar-se d’un juvenil de segon any estrenant-se en el futbol professional, sinó perquè va fer-ho juntament amb un Juanpe minvat, que va arribar al partit al límit per unes molèsties que van estar a punt de deixar-lo fora, i contra un equip que va jugar amb dos puntes, Zozulia i Ortuño, dos davanters d’ofici, dels que exigeixen contínuament. Arnau se’n va adonar aviat, quan, en els primers compassos, Zozulia va guanyar-li una disputa aèria i va pentinar una pilota que va acabar en una arribada perillosa dels rivals. No va tornar a passar; aplicat, sempre a lloc i agressiu en les disputes, va ser una garantia a la rereguarda i no va concedir res. De fet, es va lluir en dues correccions en l’emergència, en dues accions que eren pràcticament gol i que va salvar en l’últim instant. La primera, per tallar una passada d’Álvaro Jiménez a Zozulia, que ja estava amb la canya preparada al punt de penal, i la segona, per resoldre una errada de Juanpe que havia deixat Ortuño en situació d’un contra un amb Juan Carlos. “Amb l’Arnau ho teníem claríssim. Fa molts mesos que s’entrena amb nosaltres i sabem quin nivell té”, va indicar Francisco al final del matx. “És un jugador competitiu, intel·ligent i molt humil. Estem molt contents amb ell. Ha estat fantàstic”, hi va afegir el tècnic. Per acabar-ho d’adobar, el central, impecable a la seva àrea, va ser determinant a l’altra. Seva va ser l’assistència de la diana de Stuani, clau per a la consecució dels tres punts, en què va despenjar amb el cap la falta centrada per Samu Saiz i va deixar la pilota perquè l’uruguaià rematés a boca de canó.