Un debut imponent

Les cir­cumstàncies el van empènyer a l’onze i, tot i els seus 17 anys, no es va arron­sar. Ni de bon tros. Con­ver­tit en el titu­lar més precoç de la història del Girona en el fut­bol pro­fes­si­o­nal, Arnau Martínez (Premià de Dalt, 25 d’abril del 2003) va tenir ahir una posada en escena impres­si­o­nant en el seu debut en la lliga. El jove fut­bo­lista, que regis­trava quinze con­vo­catòries en el cam­pi­o­nat sense arri­bar a entrar-hi, sí que ho havia fet en la copa, amb par­ti­ci­pació en totes les eli­mi­natòries, en qua­tre par­tits en què va acu­mu­lar un total de 247 minuts, tots, però, jugant de late­ral esquerre. Va ren­dir a bon nivell, en el tor­neig coper, tot i actuar fora de lloc, ja que a més de ser cen­tral, és dretà, con­di­ci­ons que ahir va pale­sar. Amb el dor­sal 38 a l’esquena, va actuar en la seva posició natu­ral, va for­mar eix defen­siu amb Juanpe en línia de qua­tre al dar­rere, i va com­ple­tar una actu­ació impo­nent.

I això que el con­text no era sen­zill. Ja no només per trac­tar-se d’un juve­nil de segon any estre­nant-se en el fut­bol pro­fes­si­o­nal, sinó perquè va fer-ho jun­ta­ment amb un Juanpe min­vat, que va arri­bar al par­tit al límit per unes molèsties que van estar a punt de dei­xar-lo fora, i con­tra un equip que va jugar amb dos pun­tes, Zozu­lia i Ortuño, dos davan­ters d’ofici, dels que exi­gei­xen contínua­ment. Arnau se’n va ado­nar aviat, quan, en els pri­mers com­pas­sos, Zozu­lia va gua­nyar-li una dis­puta aèria i va pen­ti­nar una pilota que va aca­bar en una arri­bada peri­llosa dels rivals. No va tor­nar a pas­sar; apli­cat, sem­pre a lloc i agres­siu en les dis­pu­tes, va ser una garan­tia a la rere­guarda i no va con­ce­dir res. De fet, es va lluir en dues cor­rec­ci­ons en l’emergència, en dues acci­ons que eren pràcti­ca­ment gol i que va sal­var en l’últim ins­tant. La pri­mera, per tallar una pas­sada d’Álvaro Jiménez a Zozu­lia, que ja estava amb la canya pre­pa­rada al punt de penal, i la segona, per resol­dre una errada de Juanpe que havia dei­xat Ortuño en situ­ació d’un con­tra un amb Juan Car­los. “Amb l’Arnau ho teníem claríssim. Fa molts mesos que s’entrena amb nosal­tres i sabem quin nivell té”, va indi­car Fran­cisco al final del matx. “És un juga­dor com­pe­ti­tiu, intel·ligent i molt humil. Estem molt con­tents amb ell. Ha estat fantàstic”, hi va afe­gir el tècnic. Per aca­bar-ho d’ado­bar, el cen­tral, impe­ca­ble a la seva àrea, va ser deter­mi­nant a l’altra. Seva va ser l’assistència de la diana de Stu­ani, clau per a la con­se­cució dels tres punts, en què va des­pen­jar amb el cap la falta cen­trada per Samu Saiz i va dei­xar la pilota perquè l’uru­guaià rematés a boca de canó.