Des del primer dia que es va presentar amb el primer equip del Girona, Arnau Martínez ha demostrat que és un defensa que pot jugar on sigui. El seu debut va ser quan encara era menor d’edat, en la copa. Francisco Rodríguez va confiar en el jove, aleshores de 17 anys, en totes les eliminatòries de la competició que va jugar l’equip, alineant-lo de lateral esquerre. Arnau és central i dretà, però el seu rendiment va ser òptim en aquella demarcació, cosa que li va permetre convertir-se en una alternativa real per al tècnic tot i la seva joventut. D’aquesta manera, dos mesos després de l’eliminació en la copa, que va ser a finals de gener, li va arribar l’oportunitat de debutar en la lliga i des d’aquell moment es va convertir en un fix. En la línia de tres centrals de Francisco, en què ocupava el perfil esquerre, va ser una de les sensacions del tram final de campionat. Molt fiable defensivament, fort en l’un contra un, en l’anticipació i, inclús, en el joc aeri malgrat no destacar per la seva alçada, es va mostrar, en sortida de pilota, com un central poderós en la conducció, amb la qual trencava línies molt habitualment des de darrere.

En línia de tres, doncs, va exhibir que era un defensa de garanties. Míchel, però, va recollir aquest guant de la polivalència del jugador i el veu com un comodí, que li pot salvar diverses posicions de la rereguarda. Ara, l’entrenador madrileny està apostant per una línia de quatre amb dos centrals al darrere, que són Bernardo i Juanpe, que el convencen molt, i a Arnau li ha donat un lloc al lateral dret. I n’està molt satisfet, de la versió oferta pel futbolista, en una posició que no és la seva principal. “Arnau és juvenil. Com que ve d’on ve sembla que no ho sigui..., però és un jugador que ha de seguir creixent i ho està fent amb una maduresa molt important”, explicava Míchel, que no ha canviat el de Premià de Dalt en els dos partits que ha disputat l’equip en la lliga. En aquesta demarcació, Arnau s’exhibeix com un lateral defensiu, dels que guarden bé la parcel·la al darrere, però li costa un pèl més anar cap amunt. De fet, aquesta és una de les seves funcions, ja que a l’altra banda hi està jugant Jairo, que sí que s’incorpora contínuament, i per tant, li toca quedar-se i equilibrar la línia defensiva per a la transició atac-defensa.

Tot i això, en el darrer partit a Montilivi contra Las Palmas, el lateral dret va tenir molta participació amb la pilota i, encara que es va mostrar imprecís en alguns moments, va ser definitiu en diverses accions. En tot el matx se li van compatibilitzar fins a tres passades clau: dues en profunditat a Stuani i Gumbau, que van acabar dins de l’àrea generant una clara oportunitat de gol; i la passada de la mort del final, de nou a Stuani, després d’un gran desmarcatge, que va estar a punt de ser el gol del triomf. A més, en defensa, va ser fiable, com acostuma a ser, i un dels suports perquè el conjunt sumés la segona porteria a zero en dos partits.