Ell mateix ho va veure fosc de seguida. Va notar que s’havia esparracat i, en rebre la pilota, va aturar, va fer un gest i la va llençar a fora. L’aturada, quan no s’havia arribat ni a la mitja hora, va provocar fins i tot una confusió, amb els jugadors de l’Sporting anant cap a la banqueta com si hi hagués pausa d’hidratació. No era cap descans, sinó la constatació que David Juncà està de pega amb les lesions. Fetes les proves mèdiques, el Girona va comunicar que Juncà té “una lesió miotendinosa del recte femoral de la cama esquerra”. El comunicat no especificava el període de baixa, però el fet és que el defensa empordanès hi estarà més d’un mes. I sabent-ne l’historial mèdic, és fàcil que no s’aventurin a intentar retallar terminis. Un maldecap més per a Míchel Sánchez.

Juncà tornava a Montilivi amb l’esperança de deixar enrere un llarg període d’inactivitat, marcat per diverses lesions –no totes musculars, perquè va tenir un problema a l’espatlla que se li va allargar molt–. De fet, va fitxar pel Girona després d’acumular una temporada i mitja llarga en blanc. El seu últim partit amb el Celta va ser el 9 de novembre del 2019. Ja a Girona, va anar fent passos endavant en la pretemporada, però va començar la lliga de suplent de Jairo. Amb un paper testimonial contra l’Amorebieta i Las Palmas, a Ponferrada ja va jugar més de mig partit (57 minuts) perquè precisament Jairo es va lesionar. I contra l’Sporting, 20 mesos després de la seva última titularitat, va ser l’aposta inicial de Míchel. Però al cap de 29 minuts, Jairo tornava a ser el camp, per cobrir la baixa del de Riumors.

El fitxatge de Juncà, que al novembre farà 28 anys, és una revàlida per al futbolista i una operació amb risc assumit pel Girona, després de tanta discontinuïtat i tenint en compte que és l’únic lateral esquerre pur de la plantilla. Ara, Míchel només té al costat esquerre de la defensa Jairo Izquierdo, a qui ha reconvertit des del primer dia en una posició que ja havia ocupat amb el Cadis i també en algunes situacions puntuals en l’anterior etapa. Per trobar-ne més, Míchel haurà de fer invents o mirar al planter, perquè l’únic central que hi ha amb capacitat d’adaptar-se al lateral és Arnau Martínez, que precisament ha estat l’aposta de l’entrenador a l’altre costat, sobretot després que el Girona va desistir de fitxar un lateral dret –tal com tenia previst i com havia demanat inicialment Míchel–, un cop frustrat el retorn de Yan Couto.