Tenia opcions molt bones aquí, però sempre m’ha agradat la Premier League. M’agradava molt el futbol anglès i no m’ho vaig pensar gaire, la veritat. Me n’hi vaig anar i vaig estar molt bé els quatre anys. M’emporto una experiència per a tota la vida.

Al principi, no ho negaré, va ser difícil. Aquí, a Barcelona, fa un clima espectacular, sempre hi fa sol, i arribes allà i et trobes que el sol no surt ni per casualitat. Va ser bastant dur. I no només el clima. És una cultura diferent, tenen altres horaris, mengen totalment diferent, i sorprèn perquè són coses que no havia viscut. Al final, però, tot és acostumar-s’hi, i tampoc vaig trigar gaire. La gent del United em va ajudar molt, és un club espectacular.

Allà normalment els nois que venen de fora van a viure amb altres famílies que els acullen, però jo abans d’anar cap allà vaig dir que m’emportava la meva família. Per a mi era molt important; a més, vaig anar-hi molt jove, amb 15 anys, i pera mi era imprescindible. I així ho vam fer. Els tres primers anys vam estar amb la meva mare i el meu germà, i l’últim any ells van tornar i jo em vaig quedar allà vivint sol.

Sí, només s’ha de mirar la Premier League i les categories inferiors és molt semblant. És veritat que no hi ha tant control del joc, però físicament són animals, i al principi ho vaig notar, però per sort tinc bon físic i m’hi vaig adaptar ràpid.

Sí, diverses vegades, i també vaig anar convocat a un partit d’Europa League, encara que no vaig poder debutar.

Aquell dia vam jugar contra l’Astana, a Kazakhstan (derrota del United per 2-1), i sí, va ser una gran experiència. És un altre món, el primer equip; ja veus la prèvia del partit, el viatge amb avió... Vulguis o no és un altre món. I es nota la diferència.

S’ho pot imaginar... Hi ha moltíssima qualitat en un club com el Manchester United, però a mi qui em va impressionar més, per talent i també com a persona, és Juan Mata. Una persona espectacular, i veure’l jugar de prop és increïble.

Tenia ganes de tornar, i quan em va sortir l’Almeria no m’ho vaig pensar gaire, bàsicament pel projecte que tenen al cap i la qualitat dels jugadors.

Molt còmode. M’hi he adaptat molt ràpid, els companys m’ho han posat molt fàcil també. A més, a la ciutat fa sol cada dia, que ho necessitava, després quatre anys fora, i la gent és espectacular.

El mister confia en mi i m’estic entrenant per estar preparat quan sigui. Ho estic disfrutant molt.

A segona A ja se sap que no et pots relaxar ni una setmana, ni un partit, perquè pestanyeges i canvia la cosa. Sabem quin és el nostre potencial, tenim un equip molt bo, però en aquesta categoria s’ha d’anar setmana a setmana perquè tot pot canviar en un segon.

El Girona és un club que fa uns anys estava a primera i que té un equip fort. No han començat gaire bé, però anar a Girona sempre és complicat, i després del que va passar fa tres mesos en el play-off (el Girona va eliminar l’Almeria en les semifinals) ens ho prenem una mica com una revenja. Tothom volia pujar a primera. És un repte; jo, que no hi era la temporada passada, ho he notat.