Una llosa pesant
El Girona respira i es reconforta després de l’agònica victòria assolida al feu del Fuenlabrada que li va permetre, a més, sortir de la zona de descens
Dijous rep a Montilivi el cuer, l’Alcorcón
El Girona de Míchel Sánchez comença a rutllar. Assentat en la línia de tres centrals que tan bé li ha funcionat històricament, l’equip blanc-i-vermell s’ha enlairat amb una versió d’equip estimulant i competitiva en els últims quatre partits –Osca (derrota 1-3), Mirandés (victòria 1-2), Saragossa (empat 1-1) i Fuenlabrada (victòria 1-2)– i, en dues setmanes, el panorama ha canviat completament. El punt d’inflexió va ser la visita de l’Osca, en un moment en què el conjunt gironí estava en zona de descens i mostrant-se molt fluix en tots els aspectes. Semblava difícil veure la llum, en un equip que no generava ocasions, es mostrava feble defensivament i no guanyava, i en una plantilla amb dèficits i a la qual li falten peces, però Míchel ha endevinat la tecla. En aquell duel contra el conjunt aragonès, el Girona va perdre (1-3), però va ser de manera injusta, després d’haver fet un gran partit en què només la falta de punteria el va privar de la victòria. El grup es va rentar la cara aquell dia, i des d’aleshores, amb els tres centrals, els dos carrilers, i farcit de mitjapuntes de mig camp en endavant, no ha perdut i ha sortit de la zona de descens.
De fet, encadena tres jornades invicte per primer cop en el curs, i dos triomfs seguits a domicili, i el millor de tot són les sensacions. Dijous a Montilivi (19 h) contra el cuer, l’Alcorcón, l’equip blanc-i-vermell té al davant una oportunitat de confirmar-ho tot plegat i sumar tres punts que li permetrien agafar més aire i mirar cap on desitja estar l’equip, que és a dalt.
El peatge
El duel a Fuenlabrada té una factura important, que hauria estat molt més ingrata i dura de pagar si l’equip no hagués sumat els tres punts. D’aquesta manera, per al partit de dijous contra l’Alcorcón, Míchel tindrà cinc baixes segures: Darío Sarmiento i Borja García estan lesionats, i Jairo, Samu Saiz i Ortolá, tots tres expulsats diumenge, estan sancionats. Menys la del porter suplent, que amb Juan Carlos com a indiscutible sota els pals encara no ha jugat en partit oficial amb el Girona, la resta sí que són baixes sensibles que obligaran Míchel a moure peces en l’alineació. Sense Óscar Ureña, també lesionat, les opcions se li tanquen molt de tres quarts de camp en endavant, al preparador madrileny, que recupera, no obstant això, Álex Baena, absent al Fernando Torres per lesió. En atac, doncs, guanya números Pablo Moreno com a titular, ja que s’entreveu que Cristhian Stuani continuï amb el seu rodatge particular sortint des de la banqueta. A la medul·lar tornarà Baena, encara que també hi ha la possibilitat que entri Ibra Kebe, amb Ramon Terrats i Aleix García, la qual cosa faria que Baena avancés la seva posició. Al carril esquerre, sense Jairo, la plaça se la disputen dos futbolistes, Valery i Juncà, tot i que el de l’Escala és qui parteix amb més avantatge ja que el de Riumors surt d’una lesió i fa dos mesos que no juga.