Valery agafa arrencada
Valery Fernández aprofita els buits i encadena a molt bon to dos partits sencers, cosa que no feia des que el Girona jugava a primera divisió
“Quan no tens gaire participació, la mentalitat ha de ser de persistir i fer bona cara”, assegura
Protagonista en la segona temporada del Girona a primera divisió, amb una irrupció que li va valer molta continuïtat amb Eusebio Sacristán, Valery Fernández ha viscut després moments més foscos. Quan preparava la temporada de la confirmació, es va fer una greu lesió –lligament encreuat anterior del genoll esquerre amb una afectació al menisc– en un amistós al camp del Derby County, i només va poder reaparèixer en la recta final, i encara perquè la competició es va demorar pel coronavirus. La temporada passada, amb una altra operació de genoll –força menys greu, de menisc intern–, va tenir un paper molt discret amb Francisco. Només quatre partits com a titular i cap de sencer. Tots els passos endavant que havia fet en temps rècord semblaven estancar-se, però s’hi ha rebel·lat. I tot i que l’arrencada amb Míchel tampoc prometia, Valery ha estat a temps d’agafar el tren. Alternativa ofensiva quan el tècnic jugava amb laterals i extrems, el jugador de l’Escala ha aprofitat el context d’oportunitat que ha suposat l’allau de baixes i ha fet un pas endavant en dos partits consecutius que ha completat. No jugava més d’un partit sencer des de la temporada de la seva eclosió, amb el Girona a primera divisió. I el seu paper al carril, contra l’Alcorcón i sobretot al camp del Tenerife, ha estat la millor manera de convèncer Míchel, que té un argument més per donar-li confiança i continuïtat.
“Et sents millor quan tens minuts, participes i pots ajudar l’equip. He tingut dos partits d’inici força bons, i se’m veu amb confiança i valentia”, explicava Valery després de l’entrenament d’ahir al matí a La Vinya. El futbolista empordanès acumula 445 minuts en 15 jornades i està a punt d’atrapar la participació (456 minuts) que va acumular en tot el curs anterior. A l’ombra, li ha tocat esperar el moment de tornar a sentir-se partícip: “Sempre s’ha de continuar insistint. Feia temps que no participava tant, sobretot d’inici. Però sempre he estat entrenant-me bé, físicament tot i haver tingut alguna lesió em trobo en perfectes condicions, i sobretot és seguir treballant quan no tens minuts de joc. Quan no participes, la mentalitat ha de ser de persistir. Fer bona cara en els entrenaments. Ara fa dos partits que jugo, crec que a bon nivell, estic aprofitant l’oportunitat, i com a objectiu em marco seguir ajudant l’equip i sobretot que se’m vegi descarat i valent”, explica Valery, còmode al carril esquerre però sense tancar-se cap porta: “Tinc la virtut que puc jugar als dos carrils, a l’extrem, al lateral... tinc polivalència. On em sento millor ara com ara és al carril esquerre, tot i que tranquil·lament ho podria fer a la dreta. Tant m’és. El que necessito és tenir minuts i sentir-me bé al camp, i sobretot ajudar l’equip a obtenir resultats.” Valery és optimista: “Crec que és factible estar a dalt. L’inici no va ser el que esperàvem, però hem acabat força bé el primer terç, i l’objectiu del segon és arribar a zona de play-off. Veig l’equip molt seriós i amb molts jugadors amb confiança. Confio molt en l’equip. Crec que en aquest segon terç podem estar allà dalt.”