Remuntant a bon ritme
Després de guanyar cinc dels últims set partits, el Girona presenta candidatura a la lluita per la sisena posició
Una victòria al camp de l’Eibar, segon classificat, fins i tot permetria mirar de prop l’ascens directe
Fa un mes i mig, al Girona tot es veia fosc. Amb l’equip en zona de descens i transmetent males sensacions sobre la gespa tot feia pensar que seria una temporada dura de rosegar per als gironins, que veien com les esperances de tornar a lluitar per l’ascens es reduïen de manera dràstica tot just a l’inici de temporada. Però el futbol té aquestes coses i mai es pot donar res per fet, i és que amb el pas al sistema de tres centrals Míchel ha trobat la fórmula per unir allò que ell vol amb el que els jugadors necessiten o, si més no, se senten més còmodes. La traducció és simple, perquè el Girona, quan encara queden quatre jornades per acabar la primera volta –en què ha de jugar contra l’Eibar, el Leganés, l’Eivissa i el Burgos– ja està a només tres punts de les posicions de play-off d’ascens. I és que, deixant de banda les dues primeres jornades, en què la victòria en l’estrena contra l’Amorebieta (3-0) va permetre als de Míchel estar en les primeres posicions, la desena posició que ocupa ara el Girona és la millor del curs.
A l’abast de tot
El pitjor moment del Girona en la classificació va ser curiosament el punt d’inflexió, i és que es va produir després de la derrota a Montilivi contra l’Osca. Aquell dia, el primer amb tres centrals, el Girona va fer el millor partit del curs, però va acabar perdent (1-3) i encadenant per segona vegada tres derrotes. En aquell moment els de Míchel estaven en zona de descens, en la vintena posició, i a dos punts de la permanència. La sisena posició, que ningú s’atrevia ni a mirar de reüll, estava a nou punts, i l’ascens directe, a onze. A partir de llavors, però, el Girona va iniciar la bona dinàmica que encara manté i que li ha permès sumar 16 punts dels últims 21 en joc –fins llavors n’havia sumat 8 de 30.
En aquell moment el primer objectiu que va marcar Míchel va ser el de sortir del descens. Ho va complir per la via ràpida, i és que, amb dues victòries a domicili i un empat a casa contra el Saragossa, el Girona va poder sortir del pou en la jornada 13, aconseguint un coixí de dos punts respecte a la zona de descens que ja semblava un èxit prou gran. Els reptes més ambiciosos, però, continuaven lluny, i és que els de Míchel venien de tenir el segon classificat a dotze punts, la distància més gran que hi ha hagut respecte a l’ascens directe, i encara tenien el sisè classificat a tres partits de distància –concretament estaven a 7 punts de la Ponferradina.
Sortir del descens va suposar la primera injecció de moral per a una plantilla que necessitava rebre alegries com fos. I es va notar, perquè en la següent jornada el Girona es va començar a guanyar el dret a somiar. Després de guanyar l’Alcorcón en la catorzena jornada amb l’exhibició de Stuani, els gironins es van col·locar a només quatre punts del play-off d’ascens, cosa que semblava impossible feia tot just quinze dies enrere. Com tota remuntada, però, el Girona també s’ha trobat entrebancs, i és que la derrota a Tenerife va suposar veure com la sisena posició s’allunyava de nou, però la reacció ha estat la d’un equip guanyador, perquè amb les dues últimes victòries contra el Cartagena (2-0) i la Real Sociedad B (1-2) els gironins s’han acostat fins als tres punts que el separen ara del play-off.
Ara que es poden permetre el luxe de mirar amunt, el millor de tot, però, és el canvi absolut de panorama que s’ha viscut en aquestes últimes cinc jornades, ja que els de Míchel han passat d’acabar la dotzena jornada en zona de descens a estar, després de cinc partits, set punts per sobre del descens, que gairebé fan esvair del tot qualsevol fantasma que hi pogués haver en l’entorn. A més, s’han acostat a vuit punts de l’Eibar, el segon classificat, just abans de visitar dilluns el conjunt basc. Guanyar allà, lògicament, suposaria un altre pas endavant, ja que permetria afrontar el futur aspirant a absolutament tot.
Els 16 punts de 21 possibles, ritme d’ascens directe
El canvi de xip del Girona que va arribar en la jornada 10 s’ha traduït amb la suma de 16 punts dels últims 21 possibles, i és que els de Míchel només han deixat escapar punts en l’empat a casa contra el Saragossa (1-1) i en la derrota al camp del Tenerife (2-1), en un partit condicionat per les nombroses baixes, que no es va decidir fins als minuts finals. Amb aquests registres, el Girona s’ha consolidat com un dels equips més en forma de la lliga. De fet, els de Míchel són el segon millor equip de la lliga en aquestes set jornades, només superats per l’Almeria de Rubi, que ha posat la directa i ha encadenat set victòries fent un ple de punts. A banda del conjunt andalús, que sembla que ja enfili la via directa cap a primera, només l’Eibar, amb 14 punts, s’acosta a les xifres del Girona. El conjunt basc, el rival de dilluns que ve, és ara mateix l’equip que marca l’ascens directe perquè ocupa la segona posició. Els dos punts que li ha retallat el Girona en aquest tram són una anècdota, però si seguís aquest ritme fins a final de curs la segona posició seria del Girona.
Només tres punts menys que el curs passat
Els tres punts que separen el Girona de les posicions de play-off a hores d’ara són els mateixos tres punts que li falten, al Girona de Míchel, per igualar els registres que duia el Girona de Francisco en la dissetena jornada de lliga, i ja és molt tenint en compte el desastrós inici de lliga que van firmar els blanc-i-vermells. I és que ara fa un any que els gironins acabaven de recuperar el segon partit que tenien pendent per arrencar més tard la temporada, que va ser una victòria a casa contra el Logroñés amb un doblet de Cristhian Stuani (2-0). Un triomf que permetia al Girona situar-se amb 27 punts després d’un inici de temporada estrany i marcat per una pretemporada molt curta. Gràcies a això els gironins estaven immersos de ple en la lluita per les primeres posicions, perquè la situació en la classificació era pràcticament calcada a l’actual. Amb 27 punts, el Girona era setè i no estava en posicions de play-off per culpa del goal average. De fet, el Rayo Vallecano, sisè, i la Ponferradina, vuitè, estaven igualats a punts amb els gironins.
