Un llistó encara massa alt
El Girona cau a la fortalesa d’Ipurua, on l’Eibar encadena set victòries, i perd la possibilitat d’atrapar la zona de ‘play-off’ d’ascens
El conjunt de Míchel fa un bon paper en la primera part, però paga la contundència en la rematada del conjunt guipuscoà
El repte era molt exigent, i el Girona va ser incapaç de superar-lo. L’equip de Míchel Sánchez arribava a Eibar amb l’esperança d’enganxar-se a la zona de play-off d’ascens i mirar de més a prop fins i tot el segon lloc, però el conjunt guipuscoà se sent fortíssim a Ipurua, on va encadenar la setena victòria. Una primera part molt digna no va servir ni per arribar al descans amb el resultat equilibrat (2-1), i un gol en un córner en els primers compassos de la segona va acabar d’espatllar la feina dels gironins, que no van defallir tot i quedar amb deu per l’expulsió rigorosa de Juncà i van posar-hi emoció amb un golàs de Nahuel Bustos, però no en van fer prou ni tan sols per arribar a una recta final oberta, perquè l’Eibar va acabar fent el quart gol, cosa que cap altre rival havia aconseguit contra el Girona. Amb la il·lusió de créixer i acostar-se a la zona noble, els gironins van comprovar que el llistó més ambiciós és encara massa alt.
Míchel va sorprendre posant d’entrada Pol Lozano, en la seva primera convocatòria un cop superada una lesió al turmell, i deixant Samu Saiz a la banqueta. Tant o més cridanera era la presència de David Juncà, en el seu retorn a Ipurua, com a central. Les prestacions del de Riumors no tenen res a veure amb les de Juanpe, però el tècnic li va veure aptituds sobretot en la sortida de la pilota. I el Girona va fer una primera part més que digna, tot i que se’n va anar al descans amb desavantatge per culpa de dues fuetades des de fora l’àrea. El primer avís va ser de Stoichkov, que va superar la pressió de Bernardo i de Juncà, va progressar fins a l’àrea i va fer un xut molt alt (6’). Com era d’esperar, l’Eibar hi va posar energia i pressió d’entrada. El Girona, però, té cada cop més assimilats els automatismes de Míchel, per més baixes i contratemps que hi hagi, i és capaç de fer circular la pilota encara que el rival li ho vulgui impedir. El partit va semblar complicar-se amb l’1-0, que va arribar després d’una rematada tova de Stuani en una falta lateral que probablement l’uruguaià no esperava rebre tan neta. En la continuació, Javi Muñoz va arrencar des del mig del camp sense cap oposició i, des de lluny, va provar un xut que va sorprendre Juan Carlos (15’). La reacció blanc-i-vermella, però, va ser immediata. Bernardo, que volia caçar una pilota aèria a l’àrea de Yoel, va rebre un cop de colze d’Exteita, i Caparrós Hernández no va dubtar a castigar-lo amb un penal que Cristhian Stuani, una assegurança des dels onze metres, va resoldre a l’estil Panenka.
L’1-1 va obrir una fase de control dels gironins, amb recuperacions, possessió i tranquil·litat. Tres ingredients que tenien molt mèrit en l’escenari on jugaven. L’equip gironí no patia al darrere. Però, sense haver d’evitar el perill en centrades i pilotes a l’àrea, el mal li va arribar des de fora. Stoichkov, des de fora l’àrea, es va inventar una fuetada que va treure les teranyines de l’escaire esquerre de Juan Carlos (40’). El 2-1 era massa càstig per a un Girona que va fer bona impressió durant la primera meitat.
Sense haver plantejat gaire res, ni els uns ni els altres, en la segona meitat, va arribar el tercer de l’Eibar, que convertia el partit en una muntanya. Va ser en un córner, mal defensat. És acceptable un primer cop de cap, de Leschuk, però ja és més condemnable que n’hi hagués un altre de seguit, sense oposició. Va ser Sergio Álvarez qui va batre Juan Carlos (52’). Amb el 3-1, Míchel va mirar de capgirar el guió, no només amb un doble canvi (Samu Saiz i Artero per Jairo i Pol Lozano) sinó també d’esquema, amb línia de quatre al darrere i Juncà al lateral. La cosa no millorava, i el tècnic ho va provar amb un canvi un punt més ofensiu, amb l’entrada de Nahuel Bustos per Ibrahima (67’). El Girona dibuixava un 4-4-2 amb rombe, amb Aleix, Baena, Artero i Samu al mig, i Stuani i Nahuel Bustos en punta. Però l’Eibar no patia. Bustos, naturalment, va provar el seu típic xut des del mig del camp, amb el mateix èxit que tots els anteriors.
Juncà, expulsat
Per si quedava encara alguna esperança, tot es va acabar d’espatllar amb la targeta vermella –discutible– que l’àrbitre va ensenyar a Juncà per agafar Leschuk quan se n’anava, perfilat cap a la dreta (73’). Amb l’expulsió del de Riumors, Míchel va fer entrar Calavera (per Baena) al lateral dret i va ressituar Arnau a l’altre costat.
Podia fer la sensació que ja era qüestió de no prendre més mal, perquè el Girona no donava senyals de vida al davant, però Nahuel Bustos va donar vida amb un golàs de fora l’àrea, l’especialitat de la nit a Ipurua (78’). El partit es tornava a obrir, però va durar poc. En un altre córner, Stuani va fer un mal refús i Tejero va connectar una volea que Juan Carlos no va saber rebutjar (84’). Res més a dir. El Girona ja no va tenir més esma per qüestionar la fortalesa a Ipurua de l’Eibar, que consolida el segon lloc.