El protagonista
Samu Saiz
Samu treu el tap
És un jugador especial, Samu Saiz. Geni i figura, ja en l’escalfament, que va fer amb pantalons llargs, en la nit ahir freda a Montilivi, se’l veia alliberat i confiat, i en l’exercici de conservació que fa l’equip, un dels últims per entrar en calor abans de tornar als vestidors, va provar alguna passada de rabona. Estava juganer, el madrileny, en el seu retorn a la titularitat en la lliga –en la copa va jugar 63 minuts al camp del Puertollano (1-5) i va marcar de penal– i ho va demostrar aviat.
En la posició de mitjapunta partint per l’esquerra, va participar amb continuïtat, rebent entre línies i generant joc. També va deixar detalls, com una espectacular apertura a banda cap a Jairo d’esperó que va entusiasmar la graderia i diverses conduccions marca de la casa, amb les quals va accelerar diversos atacs.
El 10 blanc-i-vermell és un dels noms a qui més exigeix Míchel. L’entrenador el colla, li demana sempre més, en els entrenaments, en les converses que tenen i també públicament, ja que no hi ha roda de premsa que el tècnic no l’esmenti, reclamant-li presència i determinació en els últims metres; en definitiva, més relació directa amb la diferència, amb el gol. I ahir el jugador li va respondre en aquest sentit. Primer, va intentar-ho amb una rematada que va marxar llepant el pal i, poc més tard, amb un altre xut en què va tenir fortuna perquè va rebotar en un rival, i va obrir la llauna. Es va generar tot plegat en un córner picat en curt que ell va finalitzar; Aleix va jugar amb Baena, aquest va trobar Samu a la frontal i el 10 va provar-ho amb un xut que va desviar Arnaiz i va acabar-se de colar a la porteria de Riesgo. Samu va treure el tap al partit, amb una diana que no li comptabilitzarà perquè la rematada no anava a porteria. N’era conscient, el jugador, que el colpeig no havia acabat de ser del tot eficient i va celebrar -ho tot fent una rialla trapella.
En el segon temps, el context del matx va canviar i el Girona es va trobar amb molts més espais per contraatacar quan va tenir la pilota. Una d’aquestes transicions la va culminar amb un xut als núvols i d’altres les va comandar ell fins que, al minut 80, va ser substituït per Artero i aplaudit per Montilivi. “És un jugador diferent amb la pilota, però té aquests moments de desconnexió que ens fan mal, i ha de saber-ho, però avui n’ha tingut pocs, d’aquests moments de desconnexió. Potser ha començat una mica fred, però després ha anat a més, a més i a més. Li ha vingut bé el gol”, va explicar Míchel al final del partit, però no obstant va continuar collant-lo. “La sensació que tinc és que està lluny del seu millor moment. I li ho he dit. I també li he dit que estem a vuit punts de l’ascens i que és per culpa seva, en el bon sentit. Penso que si ell dona el cent per cent podem estar més a prop”, va dir el tècnic.