L’acceleració i la sensació de fiabilitat que comença a oferir el Girona tenen una taca que no és precisament menor. Míchel s’ha hagut d’acostumar a afrontar els partits amb un grapat de baixes i no només no hi ha manera de fer net, sinó que els maldecaps es reiteren. Ara que recupera David Juncà i Ibrahima Kébé –un cop superada la sanció que els va impedir jugar contra el Leganés–, el tècnic tindrà encara cinc baixes per jugar a Eivissa. El nombre era previsible, però la pega és que un dels absents recau quan teòricament estava a punt de tornar. I no és pas una recaiguda lleu, ni de bon tros. Òscar Ureña, una de les sensacions més sorprenents i agradables de l’arrencada de temporada, s’haurà d’estar uns tres mesos més de baixa per culpa d’una lesió al tendó del bíceps femoral de la cama dreta.

“És mala sort, perquè va ser al rondo, i no havia de competir aquesta setmana”. Així relatava ahir Míchel la recaiguda del futbolista figuerenc, que ja havia hagut de frenar després de jugar el seu últim partit en la dotzena jornada, a casa contra el Saragossa, el 25 d’octubre. El primer pronòstic era de dues a tres setmanes, però el tècnic ja va advertir més endavant que valia més no córrer perquè Ureña tot just estava coneixent el seu cos. Després de la seva irrupció en la pretemporada, l’extrem va debutar en el primer partit oficial de Míchel a la banqueta de Montilivi, directament en l’onze inicial. Ha acumulat nou partits –quatre com a titular– amb un bon paper, però ara ja encadenava set jornades sense poder jugar, i la baixa se li multiplicarà. Míchel el vol alliberar de pressió: “És un noi que ha tingut una progressió molt bona amb nosaltres, però s’ha posat massa pressió. Ha d’anar més a poc a poc en el seu procés de ser futbolista. L’impacte que ha tingut a l’equip ha estat molt bo, però ha de tenir tranquil·litat.” I hi afegia: “Ha de saber que li queda moltíssim recorregut, que això és un contratemps, però que es posarà bé des de la tranquil·litat. Ens fa mal haver de perdre’l per molt de temps, però també li serveix d’experiència perquè en el futur es faci més fort i sàpiga que, en els processos d’un jugador de 18 anys no s’ha de córrer. L’esperarem. I serà un jugador que farà un pas endavant, com ja havia fet.”