Hi havia uns quants condicionants que apujaven l’exigència, però el Girona els va superar tots. Per més retocs que fes Míchel, que no només va tornar a donar protagonisme als joves sinó que també va reubicar futbolistes com Arnau i Valery, la sensació és que l’equip té cada cop més assimilats la idea i els conceptes, i els va fer lluir ahir a Osca en una primera part sublim, d’una superioritat cridanera contra un rival entre apàtic i trist. El camí continua en la copa, que carregarà l’arrencada de gener, però res frena ni espanta els blanc-i-vermells, que es veuen amb cor de tot.

La boira amenaçava, però la visibilitat al camp va ser acceptable, almenys en l’arrencada, perquè de mica en mica va anar baixant. Míchel va mantenir l’esquema amb tres centrals que té consolidat en la lliga –a Puertollano va jugar amb línia de quatre–i hi va situar Arnau Martínez, que no havia jugat a l’eix amb el tècnic madrileny. Va ser Monjonell qui va ocupar la posició més centrada, amb Bueno al perfil dretà i Arnau, a l’esquerrà. Tots tres van fer un partit solvent, amb especial mèrit per al futbolista del filial, en la seva segona aparició al primer equip. Amb un ritme baix, el Girona va assumir el control des del començament, contra un Osca sense esma. El primer xut va ser de Valery, des de lluny i sense perill (18’). L’escalenc, amb cames i energia per trencar línies, també va ser qui va marcar primer, en recollir una pilota a dins l’àrea després d’una transició ràpida del Girona, però l’assistent va marcar fora de joc i, sense VAR, el gol va quedar anul·lat (19’). No va trigar a arribar el 0-1, en una jugada brillant de Jordi Calavera, que va anar trobant espai fins a entrar a la cuina en una conducció i va batre San Román amb l’esquerra (22’). Era el primer gol amb el Girona del futbolista del Cabra del Camp, que té un paper gairebé nul en la lliga i que va alçar la veu en la copa.

El domini del conjunt blanc-i-vermell era contundent, amb bona circulació al mig i Artero (encarregat de tota l’estratègia) buscant-la i demanant-la. El 0-2 hauria pogut estar en una altra arribada de Calavera, que la va rebre ben sol i va assistir Valery, el xut del qual va treure San Román (27’). L’Osca va tardar 37 minuts a fer un xut, de Mikel Rico, i va sortir gairebé pel córner (37’). Va ser el preludi d’una jugada espectacular del Girona, molt del segell Míchel. La va començar Pol Lozano assumint riscos a l’àrea pròpia i, després d’una transició impecable, la va acabar Nahuel Bustos amb un xut al travesser (38’). La primera part, això sí, s’hauria pogut espatllar per una pèrdua greu d’Ibrahima, que es va adormir al mig del camp. L’Osca se’n va aprofitar, però el xut de Pitta va sortir a prop del pal (43’).

La segona part va començar amb un xut mossegat de Jairo, però l’Osca va mirar de fer un pas endavant, que se li havia d’esperar després d’una primera part tan garrepa. Monjonell va corregir molt bé, davant Pitta, una pèrdua de Pol Lozano (53’), i els locals van treure tres córners seguits. Ortolà va blocar un xut de Barba des de lluny (64’). Just després, a l’altra àrea, ho va provar Nahuel Bustos. Sense el control absolut de la primera meitat, el Girona també va posar neguit a l’àrea de San Román amb un xut d’Ibrahima (70’).

L’Osca inquietava poc, però es va trobar un penal molt imprudent de Jairo, que ho va escombrar tot al límit de l’àrea –tampoc hi havia VAR per aclarir si era a fora l’àrea–. Ortolà, però, va treure el xut d’Escriche amb una gran estirada (74’), en la seva primera intervenció clau com a porter del Girona. Poc després, Sulei no va fer el 0-2 per ben poc, en rematar amb el cap una bona centrada de Baena (76’). El jove extrem en va tenir un parell més. La recta final va servir perquè l’afició local acabés de perdre la paciència amb els seus. Joaquín, això sí, va tenir una ocasió clara, ja en l’afegit, per dur l’eliminatòria a la pròrroga. El Girona amb prou feines va haver de patir per assegurar la victòria i plantar-se a la tercera eliminatòria –ja amb els equips participants en la supercopa–, que es jugarà per Reis. Més oportunitats per a reivindicacions.