Me’n vaig anar amb onze anys al Vila-real, i sempre he trobat una mica a faltar la família, els amics i tot. També em sento molt orgullós de venir d’on vinc, del poble, de la gent d’allà. Va ser un petit acte d’homenatge.

Sí, sempre que tinc un parell de dies lliures, procuro anar-hi, a visitar els amics i la família. I també perquè, per desconnectar del futbol, és el millor lloc.

El meu germà és més gran que jo i sempre ha jugat a futbol. El meu oncle també hi jugava. Jo sempre anava a veure’ls i m’hi afegia. Em posava a jugar amb els amics del meu germà. I la meva família també és molt futbolera. Sobretot l’oncle i el germà, a part de la meva mare, que sempre m’ha acompanyat a tot arreu. Gràcies a ells, soc ara el que soc.

Vaig començar amb tres anys. Allà on anava el meu germà, hi anava jo al darrere. A jugar, a entrenar, on fos. I amb sis o set anys, vaig començar a jugar amb gent més gran, a Roquetas.

Com que sempre m’ajuntava amb el meu germà i els seus companys eren més grans, em vaig acostumar a jugar per damunt de la meva categoria. I crec que sí, que m’ha anat bé, començar ja de jove així.

Al principi, tot era molt bonic, quan vaig firmar i vaig fer proves. Però és veritat que els primers mesos ho vaig passar malament. Pel fet de no estar amb la família, d’anar-me’n tan jove i no tenir ningú. Al final, però, crec que vam prendre la decisió correcta. Si tornés enrere, hi tornaria, a fer el pas, sobretot perquè la meva mare em va ajudar molt. Li estic molt agraït, de deixar-me marxar al Vila-real.

No ho oblidaré mai. El moment que surto de casa i sobretot el camí de Roquetas cap a Vila-real. Va ser molt dur, per a la meva mare, sobretot, i per a mi.

Sí. Va estar un parell de setmanes amb mi, perquè m’adaptés, i després va tornar cap a casa. Ho va passar molt malament.

Sí. Hi vaig passar vuit o nou anys. Molt bé, perquè té totes les comoditats. Vius millor gairebé que a casa teva. Estic molt agraït als tutors i a tothom qui forma la residència. M’han fet millorar com a persona.

Intentaven venir cada dos caps de setmana, a veure’m jugar i estar amb mi. Si no, el Vila-real em donava un parell de dies lliures. El club s’ha portat molt bé i sempre hem tingut facilitats per veure’ns amb la família.

Sí. Sobretot quan era més petit, hi havia moments de saturació, de dir-me: “No puc estar tan lluny de la família, me’n vaig.” Hem tingut petites experiències de plorar, de dir: “No vull jugar més a futbol.” Però al final, entre tots, m’han ajudat, m’han cuidat i m’han animat. La família, el club, tots els entrenadors. Són coses que crec que s’han de passar.

Fins que no em vaig veure en la dinàmica del primer equip, fa poc més d’un any, tampoc pensava ni em veia arribant a ser jugador de la primera plantilla. Jo disfrutava, jugava. Pensava que potser un dia m’arribaria l’oportunitat, però fins que no vaig agafar la dinàmica d’estar tot el dia amb ells, viatjar i ser un més, no m’hi veia, sent un jugador professional.

A Miguel Álvarez, també li estic molt agraït. El considero un entrenador molt important perquè va fer millorar el meu futbol i sobretot el meu comportament i actitud dins el camp. Sí que hi ha pocs companys que passem del juvenil al B, és cert. El Vila-real no es fixa en l’edat, sinó que aposta pels jugadors, i crec que això li va bé, al club.

Això encara ho tinc. Però crec que és la meva essència; no ho puc canviar. Sí que em va fer mirar altres coses, de no escalfar-me, protestar i estar pendent d’altres coses.

És que això ho tinc des de petit i costa de canviar, però miro d’anar-ho controlant. No estar centrat tant en el que hi ha més enllà del joc.

És difícil perquè era la primera vegada que sortia després de tants anys i no em veia en un altre lloc que no fos Vila-real. Considero Vila-real casa meva, i no em veia vivint en una altra ciutat amb uns altres companys. Se’m va fer una mica difícil, perquè també acabava de passar la covid i no havia fet pretemporada. Se’m va ajuntar una mica tot. Però crec que s’havia de fer un pas, perquè sabia que em costaria fer-me un lloc al Vila-real i tenir minuts, amb tants jugadors bons. El club, la família i tots plegats vam acordar que la millor opció era sortir a tenir minuts. S’havia de fer el pas i ser una mica més valent.

Vaig parlar amb el mister i em va generar molt bones sensacions. Tinc companys que havien estat aquí i sempre em van parlar molt bé del club, de la ciutat i les instal·lacions. També tinc família a Barcelona. I ningú ha tingut males paraules del Girona.

Sí. Em van quedar molt bones sensacions, i sempre m’havien explicat que li agrada un estil de futbol com el que m’agrada a mi. No vaig haver de pensar-m’ho dues vegades.

Sí. Estem gaudint moltíssim. Al principi ens va costar connectar amb aquesta idea, també perquè som un equip jove. En el moment que vam encertar la tecla, tots vam començar a disfrutar moltíssim amb el joc, i l’afició també.

Jo mai em queixaré per jugar en un lloc o altre, però és veritat que em trobo més còmode una mica més lliure pel mig, tenint més la pilota. No només m’ha beneficiat a mi; quan vam fer el retoc, crec que va beneficiar tota la plantilla. Els defenses, els carrilers, els del mig i els davanters. Crec que va anar bé fer el canvi.

No ens coneixíem, però des que vaig arribar em van parlar molt bé d’ell. Crec que és un carriler de molt bon nivell, que si vol i treballa, pot arribar a jugar tots els anys que vulgui a primera. Ens entenem molt bé al camp, i a fora tenim molt bona relació.

Sí. La veritat és que mai m’he sentit tan a gust jugant. També és veritat que estic tenint més continuïtat. Estic content amb el nivell que estic mostrant.

La gent està molt connectada amb l’equip, i nosaltres també hem de donar-los alegries. Aquesta és la nostra feina.

Sí. Des del principi que ho tinc clar. Si vaig venir a Girona, era per pujar a primera divisió. Si no ens confiem i seguim treballant com fa quatre mesos, quan les coses no anaven tan bé, crec que tindrem moltes possibilitats d’estar a dalt i poder pujar.

Jo crec que fa tres mesos ningú ens tenia en compte, i ara cada cop que juguen contra nosaltres tenen aquesta por, aquest respecte cap a nosaltres. Ni fa quatre mesos estàvem tan malament ni ara som l’equip a seguir. Nosaltres hem de continuar treballant amb humilitat, com sempre hem fet.

Després de Nadal, la cosa s’ha igualat, i més que s’igualarà. Nosaltres hem de treballar per no allunyar-nos dels de dalt i poder lluitar fins al final per l’ascens directe.

Sí. Parlo per mi, i crec que també per l’equip, que no tenim res a envejar als dos de dalt.

Jo estic molt centrat en el Girona. És veritat que hi ha contacte, però només penso a fer bona temporada aquí.

No, no en sé res. Jo estic centrat en la feina aquí, en el Girona.

Sí, els nois que venen del filial estan oferint molt bon nivell, i com va dir Samu l’altre dia, jugui qui jugui ho fa bé. Això ens beneficia a tots; als nois que pugen, a l’equip i al club.

Des del primer dia que vaig sortir cedit, la meva idea era tornar i lluitar per un lloc. El Vila-real m’ho ha donat tot i vull tornar-li-ho. El meu desig sempre ha estat tornar i jugar allà.

M’ha sorprès molt per bé. La ciutat i sobretot la gent, que mostra molt respecte i afecte. Quan les coses no han anat bé ens han respectat i estimat, i ara també. Molt poques ciutats i molt pocs clubs ho tenen.