Girona

Camí cap a Vilablareix, amb pressió veïnal

Més a prop. El Girona madura l’adquisició d’uns terrenys a la Massana per fer realitat l’anhelada ciutat esportiva, que s’executaria per fases. Un grup de veïns del municipi s’hi oposa

La construcció d’una ciutat esportiva, una voluntat recurrent des de fa molts anys en el Girona que no s’ha arribat a executar mai, és més a prop. L’ascens a primera és un altre impuls, tot i que el fonamental és l’acord amb el fons CVC, com la majoria de clubs de LaLiga, segons el qual s’ha de destinar un 70% del que reben –en el cas del Girona, 22,4 milions dels 32 que li pertoquen– a “inversions vinculades a infraestructures, desenvolupament internacional, desenvolupament de marca i producte, estratègia de comunicació, pla d’innovació i tecnologia i desenvolupament de continguts”. El club té en ment una remodelació de l’estadi de Montilivi, que vagi més enllà dels pedaços superficials que hi ha fet fins ara, però té més encarrilat el començament de la construcció de la ciutat esportiva. Ja té triats els terrenys, a la zona de la Massana de Vilablareix, i una entesa força ben encarrilada amb el propietari.

Són uns camps agrícoles que inclouen el mas la Massana, amb espai per fer-hi realitat un projecte que inclou sis camps de futbol, de diferents mides i necessitats, per concentrar-hi l’activitat del primer equip (entrenaments) i de tota la base (també partits), a més d’un edifici per a l’àrea de negoci del club. De tota manera, l’obra definitiva va per llarg, entre altres coses perquè farà falta requalificar l’espai. La intenció és anar per fases, amb una primera més modesta que permeti començar-hi els entrenaments.

Veïns descontents

La futura creació de la ciutat esportiva a la Massana ha fet posar d’acord un grup de veïns del barri de Sant Roc i del Perelló de Vilablareix, que han fet saber el seu malestar en una carta oberta. S’hi ha anat afegint gent, amb la intenció de fer pressió i explorar si hi ha alguna manera de frenar la construcció dels camps d’entrenament, “per l’impacte paisatgístic, la contaminació acústica i lumínica i la massificació” que generarà “en un entorn privilegiat”. Exposen, de fet, que els terrenys són de protecció agrícola, segons el planejament urbanístic. “Però ja se sap que amb voluntat política i interès econòmic s’aconsegueix tot”, assumeixen.

“La ciutat esportiva del Girona aixafa la zona rural de Vilablareix”
Els veïns de Vilablareix estem contents pel flamant ascens del Girona FC, orgullosos i orgulloses dels èxits esportius d’un equip que sentim tan nostre. Però tenim el cor dividit per una decisió que va molt més enllà de l’esport i l’orgull gironí: va exactament al terreny de l’especulació urbanística, del creixement urbà desmesurat i del menyspreu per la minvant zona agrària que encara queda a la ruralia gironina. I és que des que hem sabut que el Girona FC pretén edificar la seva ciutat esportiva damunt dels nostres sembrats, estem commocionats. Vilablareix ha crescut molt els darrers anys (i més que creixerà, tenint en compte la quantitat d’edificis que s’hi estan alçant). El petit poble que era fa uns anys, aviat serà una ciutat dormitori. D’això en diuen “progrés inevitable”, per més que piquem de peus. En aquest context, la poca zona rural que ens queda, té un enorme valor agrícola, social, paisatgístic i natural. Bé ho saben els veïns i veïnes de Salt, Girona i les localitats properes, que, durant el confinament, han descobert aquest entorn, tot passejant, fent-lo el seu pulmó de cap de setmana a través de les passejades a peu o en bicicleta. Aquest entorn és privilegiat, precisament, perquè el conservem rural. Vilablareix també són les seves granges i masos, els camps de conreu de cereals o de groga colza. A tot això hi veiem un final imminent i per això volem alçar la veu. Una ciutat esportiva amb múltiples camps de futbol i les instal·lacions associades, voldrà dir també impacte paisatgístic, contaminació acústica i lumínica, massificació. Demanem que es replantegi el projecte i això vol dir estudiar seriosament altres emplaçaments que no suposin aquest deteriorament del medi rural gironí. A més, actualment, s’hauria de requalificar el sòl a fi de fer possible el projecte. Recordem que aquests terrenys de la Massana no són urbanitzables: amb la llei a la mà, són sòl de protecció agrícola, segons l’actual planejament urbanístic. Però ja se sap que amb voluntat política i interès econòmic s’aconsegueix tot. Que aquest tot no sigui en perjudici del nostre entorn rural, que també és de primera divisió. Veïnes i veïns del barri de Sant Roc i del Perelló de Vilablareix.

PER PARTS

L’obra definitiva, amb sis camps, va per llarg, però la idea és fer una primera fase
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)