Camí cap a Vilablareix, amb pressió veïnal
Més a prop. El Girona madura l’adquisició d’uns terrenys a la Massana per fer realitat l’anhelada ciutat esportiva, que s’executaria per fases. Un grup de veïns del municipi s’hi oposa
La construcció d’una ciutat esportiva, una voluntat recurrent des de fa molts anys en el Girona que no s’ha arribat a executar mai, és més a prop. L’ascens a primera és un altre impuls, tot i que el fonamental és l’acord amb el fons CVC, com la majoria de clubs de LaLiga, segons el qual s’ha de destinar un 70% del que reben –en el cas del Girona, 22,4 milions dels 32 que li pertoquen– a “inversions vinculades a infraestructures, desenvolupament internacional, desenvolupament de marca i producte, estratègia de comunicació, pla d’innovació i tecnologia i desenvolupament de continguts”. El club té en ment una remodelació de l’estadi de Montilivi, que vagi més enllà dels pedaços superficials que hi ha fet fins ara, però té més encarrilat el començament de la construcció de la ciutat esportiva. Ja té triats els terrenys, a la zona de la Massana de Vilablareix, i una entesa força ben encarrilada amb el propietari.
Són uns camps agrícoles que inclouen el mas la Massana, amb espai per fer-hi realitat un projecte que inclou sis camps de futbol, de diferents mides i necessitats, per concentrar-hi l’activitat del primer equip (entrenaments) i de tota la base (també partits), a més d’un edifici per a l’àrea de negoci del club. De tota manera, l’obra definitiva va per llarg, entre altres coses perquè farà falta requalificar l’espai. La intenció és anar per fases, amb una primera més modesta que permeti començar-hi els entrenaments.
Veïns descontents
La futura creació de la ciutat esportiva a la Massana ha fet posar d’acord un grup de veïns del barri de Sant Roc i del Perelló de Vilablareix, que han fet saber el seu malestar en una carta oberta. S’hi ha anat afegint gent, amb la intenció de fer pressió i explorar si hi ha alguna manera de frenar la construcció dels camps d’entrenament, “per l’impacte paisatgístic, la contaminació acústica i lumínica i la massificació” que generarà “en un entorn privilegiat”. Exposen, de fet, que els terrenys són de protecció agrícola, segons el planejament urbanístic. “Però ja se sap que amb voluntat política i interès econòmic s’aconsegueix tot”, assumeixen.
