L’accent gironí necessari
Fins a sis gironins han pujat del filial o del juvenil al primer equip
La presència dels joves ha aportat l’orgull gironí a una plantilla curta de jugadors de casa en l’inici, amb només Valery i Juncà
“Nascut entre Blanes i Cadaqués...”, diu la popular cançó de Sopa de Cabra que fa referència a les comarques gironines. Un orgull que va més enllà d’una cançó i que cada cop agafa més protagonisme en el futbol i, més concretament, a Montilivi. Un dels pilars de la temporada ha estat l’Acadèmia del Girona. Des de fa algunes temporades, el club ha extret grans talents de la base i cada vegada disposa de més matèria primera al primer equip. Els últims grans exemples són Arnau, Terrats o Ibra, que s’han instal·lat totalment a la plantilla de Míchel Sánchez. La base blanc-i-vermella és més viva que mai, i encara més després de l’ascens a primera divisió, que permetrà continuar apostant-hi més fort econòmicament. Tenir cura del planter és un factor cada vegada més imprescindible per a la viabilitat econòmica d’un club. Una inversió de futur. Aquesta temporada, però, el conjunt blanc-i-vermell ha estat freqüentat per futbolistes de quilòmetre zero. Amb accent gironí. Els dos jugadors als quals els ha anat més bé han estat el figuerenc Òscar Ureña i el juvenil Ricard Artero, de la Bisbal. Del Baix Empordà i l’Alt Empordà, tots dos han pogut disposar de molts minuts en el futbol professional i s’han consolidat dins d’una idea d’orgull gironí molt arrelada a la demarcació.
Tres vells coneguts
L’equip també s’ha gironitzat amb l’arribada durant el mercat d’estiu d’un vell conegut, David Juncà. La temporada del jugador nascut a Riumors ha estat bastant condicionada per un seguit de lesions que no li han permès tenir continuïtat al carril esquerre. Fins a 25 partits ha jugat Juncà, però tan sols dotze de titular en un total de 1.035 minuts. El futbolista esquerrà acaba el contracte aquest any i podria fer les maletes aquest estiu. Sense sortir de l’Alt Empordà, un altre protagonista ha estat Valery. El gironí, que ja ha tastat la primera divisió amb el Girona, ha estat important per a Míchel en el play-off. El de l’Escala va tenir dues greus lesions de llarga durada que el van mantenir fora dels terrenys de joc durant molts mesos. Lluny de tirar la tovallola, Valery va reaparèixer a El Toralín i ha acumulat 25 partits jugats, nou com a titular. Finalment, també cal afegir Gerard Gumbau en el registre de la temporada. El migcampista de Campllong va jugar dos partits, contra l’Amorebieta i Las Palmas, abans de marxar traspassat a les files de l’Elx de Francisco. Gumbau és un altre exemple de progressió fora de Montilivi. Ha estat una peça indiscutible al conjunt verd-i-blanc, que ha aconseguit la permanència a primera divisió.
Menys habituals
L’accent gironí també ha vingut en forma de treball a fora del terreny de joc. El cas més clar és el del porter i capità del filial Jona Morilla. El futbolista, nascut a Girona, ha estat un habitual en les sessions del primer equip a La Vinya. El club va prescindir de la figura del tercer porter, després de l’adeu de Jose Aurelio Suárez, i Morilla va agafar aquest rol i va ser també bastant habitual en les convocatòries de partit. Al llarg d’aquest any, hem pogut veure el debut de diversos jugadors amb el conjunt de Míchel; un d’ells ha estat el banyolí Dawda Camara. El davanter va disputar els seus primers minuts a l’Heliodoro Rodríguez López en la lliga contra el Tenerife. Un mes més tard, també va disputar 70 minuts en la primera eliminatòria de la copa contra el Calvo Sotelo. Dawda va ser un dels golejadors d’aquella nit a Puertollano.
Jugadors amb projecció
A la recambra, el Girona tenia molt de talent a les seves files. De fet, un talent que ha estat molt important per portar el filial fins a les portes d’un ascens a la segona divisió FEF. En primer lloc, el jugador nascut a Camprodon Joel Roca, que ha renovat recentment amb el club gironí fins al 2026. Roca ha estat una de les sensacions de la temporada essent encara jugador en edat de juvenil de primer any. L’extrem dret ripollès va aterrar fa dues temporades a Girona provinent de les categories inferiors del Barça i s’ha consagrat com una de les perles de l’Acadèmia del Girona. En segon lloc, també cal destacar el nom del figuerenc Arnau Ortiz. El davanter gironí va ser un dels noms més destacats de la primera volta al conjunt d’Axel Vizuete i el club va decidir buscar-li una cessió a una categoria superior. El seu destí va ser el club eivissenc Peña Deportiva, fins a final de temporada. Ortiz ha fet una segona volta excel·lent en què ha estat un jugador diferencial a l’equip illenc. En un total de quinze partits, Ortiz ha marcat quatre gols i ha estat important en el joc ofensiu del seu equip. Una cessió molt ben aprofitada que ha servit a Ortiz per créixer. Així s’acaba una llista cada cop més llarga.
Temporada de l’ascens 2016/17
En aquell Girona entrenat per Pablo Machín, també hi va haver un bon gruix de jugadors gironins a la plantilla. Els que surten a la imatge, Eloi Amagat i Àlex Granell (Girona), Sebas Coris (Tossa) i Pere Pons (Sant Martí Vell), van ser els més representatius d’una plantilla que va pujar el Girona per primera vegada en la seva història a la primera divisió. En aquell grup, també hi havia jugadors de la demarcació de Girona que no van tenir tant de protagonisme al terreny de joc. Eren els casos del banyolí Carles Mas, el bescanoní Vivancos o el saltenc Marc Carbó, que va arribar a debutar a la segona divisió contra el Numància a Montilivi. També cal recordar les figures dins de l’staff del segon entrenador, Jordi Guerrero (Arbúcies), i el preparador físic gironí Jordi Balcells.
Publicat a
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024