La 45a edició del trofeu Costa Brava es recordarà durant temps. No només perquè va ser contra el Bolívar, un club agermanat per la presència de Marcelo Claure, sinó perquè va tenir un desenllaç del tot inesperat. En el minut 75, amb el Girona guanyant 2-0, se’n va anar la llum de tot l’estadi, i és que en tot el municipi de Palamós hi havia problemes amb el subministrament elèctric. Els dos conjunts, amb l’equip arbitral, es van esperar uns minuts sobre la gespa, però quan n’havien passat poc més de deu l’àrbitre, Moreno Aragón, va xiular el final del partit perquè no hi havia manera de recuperar els focus. Fora del final inaudit que va tenir el partit, el Girona va sumar una victòria més en aquesta pretemporada contra un Bolívar que li va posar les coses més difícils del que s’esperava.

Tal com ja havia avisat en la prèvia, Míchel va alinear un onze amb molts jugadors del primer equip, però no tots els disponibles perquè a alguns els tocarà el torn avui contra el Saragossa. Les grans novetats van ser els dos últims fitxatges del conjunt gironí, Yangel Herrera i Miguel Gutiérrez, que van debutar sent titulars. Per primera vegada també va formar part de l’onze Taty Castellanos, que en els dos partits anteriors havia jugat sortint de la banqueta. Del filial, només Monjonell, Àlex Sala i Ureña van jugar d’inici.

Tot i que l’onze que va alinear Míchel era força competitiu, els gironins no van arrencar bé el partit. Segurament la càrrega física dels últims dies es va pagar cara, però també va semblar que els gironins no s’imaginaven que al davant es trobarien un bon rival. I és que el Bolívar, lògicament molt més rodat que el Girona perquè està en plena competició, va demostrar un bon nivell. Sòlid al darrere i intens en els duels, els bolivians també van mostrar més qualitat de l’esperada en algunes accions. De fet, els primers minuts van ser de domini clar dels visitants.

El Girona, però, es va anar entonant a poc a poc empès per alguns jugadors que, tot i estar en pretemporada, estan a un grandíssim nivell de forma. És el cas de Monjonell, que un partit més va estar esplèndid al darrere i va ser clau per mantenir a ratlla l’empenta inicial del Bolívar. També Terrats, que va anar canviant de central a migcampista amb els canvis de dibuix de Míchel (va començar amb tres centrals, va passar a defensa de quatre a la mitja hora i va tornar als tres centrals al quart d’hora de la segona part). I, per descomptat, Samu Saiz i Taty Castellanos. El primer, per la seva màgia, i el segon, pels seus gols.