Victòria sense gaire llum
Els gols de Taty Castellanos i Guitián en pròpia porteria donen el triomf al Girona contra el Bolívar en la 45a edició del Costa Brava
El partit es va acabar en el minut 75 per problemes en el subministrament elèctric que van deixar el camp sense llum
La 45a edició del trofeu Costa Brava es recordarà durant temps. No només perquè va ser contra el Bolívar, un club agermanat per la presència de Marcelo Claure, sinó perquè va tenir un desenllaç del tot inesperat. En el minut 75, amb el Girona guanyant 2-0, se’n va anar la llum de tot l’estadi, i és que en tot el municipi de Palamós hi havia problemes amb el subministrament elèctric. Els dos conjunts, amb l’equip arbitral, es van esperar uns minuts sobre la gespa, però quan n’havien passat poc més de deu l’àrbitre, Moreno Aragón, va xiular el final del partit perquè no hi havia manera de recuperar els focus. Fora del final inaudit que va tenir el partit, el Girona va sumar una victòria més en aquesta pretemporada contra un Bolívar que li va posar les coses més difícils del que s’esperava.
Tal com ja havia avisat en la prèvia, Míchel va alinear un onze amb molts jugadors del primer equip, però no tots els disponibles perquè a alguns els tocarà el torn avui contra el Saragossa. Les grans novetats van ser els dos últims fitxatges del conjunt gironí, Yangel Herrera i Miguel Gutiérrez, que van debutar sent titulars. Per primera vegada també va formar part de l’onze Taty Castellanos, que en els dos partits anteriors havia jugat sortint de la banqueta. Del filial, només Monjonell, Àlex Sala i Ureña van jugar d’inici.
Tot i que l’onze que va alinear Míchel era força competitiu, els gironins no van arrencar bé el partit. Segurament la càrrega física dels últims dies es va pagar cara, però també va semblar que els gironins no s’imaginaven que al davant es trobarien un bon rival. I és que el Bolívar, lògicament molt més rodat que el Girona perquè està en plena competició, va demostrar un bon nivell. Sòlid al darrere i intens en els duels, els bolivians també van mostrar més qualitat de l’esperada en algunes accions. De fet, els primers minuts van ser de domini clar dels visitants.
El Girona, però, es va anar entonant a poc a poc empès per alguns jugadors que, tot i estar en pretemporada, estan a un grandíssim nivell de forma. És el cas de Monjonell, que un partit més va estar esplèndid al darrere i va ser clau per mantenir a ratlla l’empenta inicial del Bolívar. També Terrats, que va anar canviant de central a migcampista amb els canvis de dibuix de Míchel (va començar amb tres centrals, va passar a defensa de quatre a la mitja hora i va tornar als tres centrals al quart d’hora de la segona part). I, per descomptat, Samu Saiz i Taty Castellanos. El primer, per la seva màgia, i el segon, pels seus gols.
Superioritat
El guió del partit va canviar amb l’1-0 de l’argentí (19’), aprofitant un rebot del pal després d’un xut de Miguel Gutiérrez després d’una gran jugada d’Ureña, que continua deixant detalls exquisits en cada partit. Amb el resultat a favor, el Girona va començar a fer valer la seva superioritat, però li va faltar ritme de circulació per generar més perill. Tot i això, va tenir ocasions, en les botes de Yan Couto i Ureña, però en els metres finals va faltar contundència. Si fa o no fa com el Bolívar, que va tenir alguna acció de perill a través de la fortalesa física de Da Costa, però que tampoc va arribar a inquietar Juan Carlos, que gairebé va ser un espectador més.
En la segona part, segurament a causa del desgast i la intensa calor que feia a Palamós, el ritme encara va decaure més. Tot i això, en un contraatac Terrats va estar a punt de marcar però no va definir bé dins l’àrea. En el córner següent sí que va arribar el 2-0 de la manera més absurda. Guitián, tot sol a l’àrea petita i sense cap pressió gironina, va rematar a la seva porteria una centrada del tot inofensiva de Joel Roca al segon pal (52’). Un gol en pròpia porteria surrealista, tant o més que el desenllaç del partit.
Avui és el torn del Saragossa a La Vinya
O.R.En la llista de convocats d’ahir no hi havia Valery Fernández. L’escalenc no es va vestir de curt perquè té una sobrecàrrega muscular i tot fa pensar que avui tampoc jugarà contra el Saragossa. Valery no va ser l’únic jugador del primer equip que no va tenir minuts sobre la gespa de Palamós. De fet, dels sis jugadors que sí que eren a la banqueta no en va jugar cap. Van ser Arnau, David López, Stuani, Riquelme, Aleix Garcia i Santi Bueno, que avui apunten a titulars –segurament juntament amb Yangel, que ahir només va jugar mitja hora– i a sumar els 90 minuts.
Segurament també es veuran alguns dels jugadors que van jugar ahir, i és que és previsible que Míchel compensi la càrrega que es van estalviar en els últims quinze minuts que no es van jugar.
El partit contra el Saragossa (19 h) serà el segon que els gironins juguin a La Vinya aquesta pretemporada i servirà per posar-hi el punt final. També serà el retorn de l’equip al seu hàbitat habitual després de l’estada a Olot dels últims dies.