Bueno, a punt del sí
El Girona, a punt de firmar una ampliació de contracte a Santi Bueno fins al 2026
Bueno va arribar cedit a Girona, on va créixer al filial i ha escalat fins a arribar a l’elit
El Girona va per feina. Entre tants moviments en el mercat de fitxatges d’hivern, el club ha volgut assegurar la continuïtat d’una de les peces més importants a l’eix defensiu, Santi Bueno. Com hem pogut conèixer en aquest diari, els gironins estan ultimant la renovació de l’uruguaià amb la samarreta vermell-i-blanca fins al juny del 2026. Una notícia que, si res es torça, es pot fer oficial en els pròxims dies. El jugador ha arribat a un acord, cuinat a foc lent, per ampliar el seu contracte dues temporades més dins d’un club on ha pogut escalar en el futbol professional i on s’ha adaptat a la perfecció.
El futbolista, nascut a Montevideo, actualment té un contracte fins al 2024 i assegurar-lo era un dels objectius del club durant aquesta temporada. Després de la seva consolidació en l’onze de Míchel, Bueno s’ha projectat a la primera divisió espanyola com una de les grans sensacions de la temporada i amb un futur molt esperançador. Per aquest motiu, s’ha volgut blindar el central, a qui tan sols quedava un any més de contracte.
La sortida de l’Uruguai
Bueno s’havia format a les categories inferiors del Peñarol, on l’any 2015 va treure el cap, per primera vegada, al primer equip amb els seus companys de selecció i d’escalada futbolística, Federico Valverde i David Rossi.
Després d’una llarga projecció al club carbonero, el jove defensor va aconseguir fer el pas al Barça per jugar al juvenil A. En aquella temporada, just abans d’aterrar a terres gironines, Bueno va guanyar la lliga de divisió d’honor catalana i va aconseguir arribar fins a les semifinals de la final a quatre de la UEFA Youth League. Els números del central dretà a la Masia van anar progressant i es va fer un lloc en l’equip de Gabri. El club li va oferir fer el pas al filial blaugrana.
Paral·lelament, el futbolista també ha tingut participació en les categories inferiors de la selecció uruguaiana, fins a arribar a la sub 20 i proclamar-se campió de l’Amèrica del Sud en una final molt disputada contra l’Equador el febrer del 2017. La projecció de Bueno no es faria esperar més i estaven a punt d’arribar els millors anys de la seva curta trajectòria esportiva. El salt a Europa.
A Peralada, indiscutible
El gener del 2018, un jove Santi Bueno de 19 anys arribava al Girona procedent del filial blaugrana. El club gironí va cedir-lo al nou filial Peralada-Girona B, equip que ocupava una plaça a segona divisió B després de la compra de la plaça del Gavà per impagaments. Un salt qualitatiu per a un central alt i ràpid que dominava, sobretot, la sortida de pilota.
En la primera temporada, l’uruguaià va jugar dotze partits sense perdre’s ni un minut. Per destacar, el gol que va anotar al tram final per aconseguir la victòria al camp de l’Atlético Saguntino. De la dotzena d’enfrontaments que va jugar, l’equip en va perdre només un i va aconseguir 7 triomfs.
El segon curs, la temporada 2018/2019, va ser un any on Bueno va consolidar-se a l’equip de Chicho. Dels 29 partits, només en un va ser substituït al minut 72. Una lesió el mes d’octubre amb el primer equip del Girona el va mantenir apartat dels terrenys de joc prop de dos mesos i es va perdre sis jornades de competició. L’equip va perdre la categoria, però la porta a Montilivi es va obrir de bat a bat.
L’oportunitat a Girona
L’adeu de Marc Muniesa, que fitxava per la lliga qatariana, i el descens, de nou, a segona divisió va ser el context idíl·lic perquè Bueno fes el salt al primer equip. El Barça, que l’havia cedit al Girona, va rescindir el contracte de l’uruguaià i això el va portar a firmar per cinc anys amb el conjunt vermell-i-blanc. El Girona estava construint un equip molt potent per intentar tornar ràpidament a primera divisió. Bueno compartia posició amb Juanpe, Alcalá i Ignasi Miquel i Ramalho. Va ser l’any amb més maldecaps, tant per al jove central com per a l’equip, a qui va costar trobar la regularitat. Només va participar amb Francisco, el quart entrenador de la temporada, i en un partit de tràmit al camp de l’Alcorcón en l’última jornada de lliga. L’entrenador andalús va donar-li l’oportunitat definitiva, on va fer eclosió i va consolidar-se fent parella amb Bernardo a l’esquerra.
El curs 2021/22, amb Míchel a la banqueta, Bueno va impactar per la seva progressió amb pilota. L’entrenador de Vallecas va tornar a donar-li protagonisme en la sortida de pilota per fer-lo indiscutible dins d’un onze que va acabar assolint un ascens a primera. Un esclat d’alegria per a una generació que havia patit molt en els play-offs d’ascens anteriors. A l’uruguaià se li obria una nova porta, aquesta vegada a primera divisió i amb un tècnic que confiava en ell.
Feina per fer a l’estiu
És ben cert que la primera feina que té el Girona és la permanència. Una tasca de primera necessitat. Això no obstant, en l’horitzó hi ha un mercat d’estiu molt marcat per les finalitzacions de contracte de Juan Carlos, Valery, Borja García i, sobretot, Juanpe i Bernardo. Aquests dos últims, els més veterans dins del club, tenen complicada la seva renovació després d’una temporada marcada per les seves lesions.
Amb el dubte de la seva continuïtat, el Girona tindrà molta feina a fer per enfortir l’eix defensiu. Per contra, la direcció esportiva del club l’ha reforçat amb Alexander Callens, exjugador del New York City de la MLS, que arribarà lliure al club gironí i firmarà, en les pròximes hores, per dues temporades i mitja. La feina als despatxos de Montilivi no s’atura, el club no s’encanta en un nou any a l’elit.
El mundial del 2026, en l’horitzó del jugador celeste
En el mundial passat de Qatar, Santi Bueno va entrar dins de la prellista de 55 futbolistes que aspiraven a entrar en la convocatòria definitiva de 26 per viatjar al país qatarià. Diego Alonso, tot i reconèixer que el central del Girona ho tindria complicat, va estar molt atent a les passes de Bueno a primera divisió. La lesió i la recuperació de Ronald Araujo, que feien perillar la seva arribada a la cita mundialista, donaven un punt d’esperança fins al final a Bueno. Però no va acabar passant i el central de Montevideo haurà d’esperar a la pròxima cita, la Copa del Món del’any 2026, que se celebrarà al continent americà, als Estats Units, Mèxic i el Canadà. En la pròxima convocatòria, Cáceres i Godín s’acostaran als quaranta anys i, molt probablement, no estaran dins la llista; Sebastían Coates també tindrà una edat veterana i només Ronald Araujo i José María Jiménez seran jugadors en plenitud, si res no es torça en forma de lesió. Queden molts anys i molts enfrontaments abans, com ara una Copa d’Amèrica el 2024, però el futbolista uruguaià del Girona està acumulant mèrits per debutar, per fi, a l’absoluta.
