opinió
Girona ONG club de futbol
El dia que no puc veure el partit soc un feix d’emocions contradictòries. Vull que el Girona guanyi, evidentment, però no amb una borratxera de gols per emmarcar (ho vaig patir l’any passat tornant d’un casament, sentint a la ràdio la golejada contra l’Eivissa a l’estil Nahuel Bustos). Em conformo amb una victòria pírrica i cap a casa a veure’n el resum.
Les notícies volen ràpid en els grups exclusivament gironins de WhatsApp: el vent amenaça la disputa del partit a Cadis. Tota la setmana lluitant contra el pensament tòxic que em martelleja perquè em perdré el partit i, a menys de dues hores de l’inici, s’obre una inesperada esperança. Amb sort, el suspenen i ho podré fer girar tot: vida social i futbol. Soc altruista, però en futbol només em miro el melic i m’és igual que la resta d’aficionats es quedin amb un pam de nas.
Cadis no és la nostra nit. Podem matar dos pardals d’un tret: enfonsar un rival, segellar mitja permanència. Però sortim tocats per la tramuntana. 2-0 en mitja hora i bon vent i barca nova. El segueixo pel mòbil d’amagatotis, frisant per aixecar-me i celebrar almenys el miraculós gol de l’empat que salvi els mobles mentre l’auditori aplaudeix el conferenciant. Res de res. Ni joc, ni intensitat, ni el vent favorable del VAR, com ja ens anem acostumant. Ha tornat la versió clàssica del Girona ONG club de futbol, capaç de ressuscitar rivals regalant-los-hi punts d’or. És carnaval i ens disfressem de germanetes de la caritat. Ni m’hi enfado. No tinc ganes ni esma per veure el resum (és la meva forma d’aïllar-me de l’emprenyamenta).
El consol és que almenys m’he perdut una castanya. Podria haver sigut pitjor: t’imagines… apagant la tele al minut vuitanta perquè saps que el resultat no es mourà, renegar de tothom i pensar, il·lús de mi, que puc dominar el futbol i que les derrotes traumàtiques no m’afecten emocionalment?
El millor d’aquest esport és que cada setmana hi ha una nova oportunitat per tornar a començar. Aquesta nit, contra l’Almeria, fem que boti Montilivi. Deixem l’altruisme futbolístic de banda i sortim a mossegar.